En temps i forma

VALÈNCIA. No ha plogut tant des d'aquells temps en els quals cadascuna de les decisions que prenia l'administració Meriton acabava amb els mateixos qualificatius. Dos en concret, tard i malament. L'adjectivació no és meua sinó del responsable d'EsportBase. Paco Polit va encunyar la dita com a resultat de l'anàlisi de més del vuitanta per cent -i sóc generós- de les accions del club comandat per Peter Lim. Però allò sembla cosa del passat, d'un passat llunyà i que, toque fusta, sembla que no va a tornar a repetir-se en un futur pròxim. No almenys des de l'aterratge de Mateu Alemany a la direcció general i la consegüent contractació de Marcelino com a entrenador. La coherència és la característica que millor definix esta nova etapa en l'entitat de Mestalla. No estic descobrint la pólvora afirmant-ho, però destacar que les coses es fan bé -quan és fan- també forma part del nostre deure. I fins ara, l'estiu, està sent un exemple. En tots o quasi tots els sentits. M'explique.

M'ha costat uns dies tornar a la realitat i més encara recuperar el pols a l'actualitat. Després de 25 dies pegant voltes pel món i d'algun que altre esglai, he tornat a casa. Tot i que hui en dia les xarxes socials et permeten estar mitjanament informat, llegir-les no és el mateix que viure les notícies de prop. Este és, sense dubte, el gran privilegi de ser periodista. Passada una setmana i superat el període d'indagació i de corroborar informacions, sols puc afirmar que l'estratègia de mercat en el València Club de Futbol està sent de notable alt. Més enllà de què després entre la pilota o no entre. Això ja no depén tant de la gestió i sí de molts altres variables. Alguns d'ells, incontrolables.

El manual de mercat afirma que un entrenador ha d'estar recolzat pel club amb anys de contracte -el míster va renovar fa uns dies- i, a més, comptar amb el gruix de la plantilla com més prompte millor. Posats a demanar, el primer dia de la pretemporada. Però sabent que este punt resulta impossible, s'ha d'intentar complir el primer ítem. I ho estan aconseguint. Amb Kondogbia -que se'ns oblida que és el millor fitxatge-, Wass, Diakhaby i Racic a la butxaca, Pìccini en el sac i Gameiro a un pas de l'oficialitat, hi ha una bona part del treball completat. I sí, com digué Marcelino dijous encara queden 4 o 5 jugadors per arribar, però donat per fet que el lateral aplega demà, que l'acord amb l'Atleti pel francés és una realitat des de fa dies i que per Guedes tocarà esperar quasi fins a l'últim dia de l'agost, només resta per aplegar un extrem esquerre i quan se'n vaja Zaza -que se'n anirà- un quart davanter. Tot açò a 23 de juliol, a quasi 40 dies del tancament del mercat. Si a mi m'ho diuen dos mesos enrere, no m'ho crec.

I és que amb l'equip en Champions tot resulta un poc menys complicat. No he dit fàcil, però sí menys complicat. L'estiu anterior molts jugadors digueren 'no' a reforçar al conjunt de la rata penada. Enguany és diferent. Els futbolistes t'esperen -Wass-, fan força per rebutjar ofertes i acceptar sols la del València -Gameiro-, envien missatges amb els seus 'likes' de twitter o instagram -Hateboer, encara que finalment no vindrà- o fins i tot estan disposats a no quedar-se en un dels grans transatlàntics europeus per continuar creixent vestint de blanc-i-negre. Este últim cas és el de Gonçalo Guedes. El portugués té més il·lusió en donar continuïtat a la seua gran primera volta de la campanya passada a Mestalla que no en ser un efectiu secundari en el París Saint-Germain. Una cosa lògica, pensaran molts de vostés. Tal vegada, però una qüestió que 12 mesos enrere no haguera succeït mai.

O és que ha hagut molts estius en els quals l'estrela, o una de les estreles de l'equip, haja retallat més de déu dies de les seues vacances per posar-se a punt amb la resta de companys? A què no? Doncs bé, Rodrigo, el màxim golejador ho ha fet. I ho ha fet perquè, més enllà de què sempre s'ha mostrat com un professional implicadíssim, creu en el projecte. Creu en la idea del seu entrenador i està com a un boig per tornar a xafar l'herba i demostrar que ell ha de ser el davanter titular de la selecció espanyola, com ja ho és en el València. Rodrigo ha tornat a temps per posar-se en forma perquè el València ha començat a fer les coses en temps i forma.