O és que ha hagut molts estius en els quals l'estrela, o una de les estreles de l'equip, haja retallat més de déu dies de les seues vacances per posar-se a punt amb la resta de companys? A què no? Doncs bé, Rodrigo, el màxim golejador ho ha fet...
VALÈNCIA. No ha plogut tant des d'aquells temps en els quals cadascuna de les decisions que prenia l'administració Meriton acabava amb els mateixos qualificatius. Dos en concret, tard i malament. L'adjectivació no és meua sinó del responsable d'EsportBase. Paco Polit va encunyar la dita com a resultat de l'anàlisi de més del vuitanta per cent -i sóc generós- de les accions del club comandat per Peter Lim. Però allò sembla cosa del passat, d'un passat llunyà i que, toque fusta, sembla que no va a tornar a repetir-se en un futur pròxim. No almenys des de l'aterratge de Mateu Alemany a la direcció general i la consegüent contractació de Marcelino com a entrenador. La coherència és la característica que millor definix esta nova etapa en l'entitat de Mestalla. No estic descobrint la pólvora afirmant-ho, però destacar que les coses es fan bé -quan és fan- també forma part del nostre deure. I fins ara, l'estiu, està sent un exemple. En tots o quasi tots els sentits. M'explique.
M'ha costat uns dies tornar a la realitat i més encara recuperar el pols a l'actualitat. Després de 25 dies pegant voltes pel món i d'algun que altre esglai, he tornat a casa. Tot i que hui en dia les xarxes socials et permeten estar mitjanament informat, llegir-les no és el mateix que viure les notícies de prop. Este és, sense dubte, el gran privilegi de ser periodista. Passada una setmana i superat el període d'indagació i de corroborar informacions, sols puc afirmar que l'estratègia de mercat en el València Club de Futbol està sent de notable alt. Més enllà de què després entre la pilota o no entre. Això ja no depén tant de la gestió i sí de molts altres variables. Alguns d'ells, incontrolables.
El manual de mercat afirma que un entrenador ha d'estar recolzat pel club amb anys de contracte -el míster va renovar fa uns dies- i, a més, comptar amb el gruix de la plantilla com més prompte millor. Posats a demanar, el primer dia de la pretemporada. Però sabent que este punt resulta impossible, s'ha d'intentar complir el primer ítem. I ho estan aconseguint. Amb Kondogbia -que se'ns oblida que és el millor fitxatge-, Wass, Diakhaby i Racic a la butxaca, Pìccini en el sac i Gameiro a un pas de l'oficialitat, hi ha una bona part del treball completat. I sí, com digué Marcelino dijous encara queden 4 o 5 jugadors per arribar, però donat per fet que el lateral aplega demà, que l'acord amb l'Atleti pel francés és una realitat des de fa dies i que per Guedes tocarà esperar quasi fins a l'últim dia de l'agost, només resta per aplegar un extrem esquerre i quan se'n vaja Zaza -que se'n anirà- un quart davanter. Tot açò a 23 de juliol, a quasi 40 dies del tancament del mercat. Si a mi m'ho diuen dos mesos enrere, no m'ho crec.
I és que amb l'equip en Champions tot resulta un poc menys complicat. No he dit fàcil, però sí menys complicat. L'estiu anterior molts jugadors digueren 'no' a reforçar al conjunt de la rata penada. Enguany és diferent. Els futbolistes t'esperen -Wass-, fan força per rebutjar ofertes i acceptar sols la del València -Gameiro-, envien missatges amb els seus 'likes' de twitter o instagram -Hateboer, encara que finalment no vindrà- o fins i tot estan disposats a no quedar-se en un dels grans transatlàntics europeus per continuar creixent vestint de blanc-i-negre. Este últim cas és el de Gonçalo Guedes. El portugués té més il·lusió en donar continuïtat a la seua gran primera volta de la campanya passada a Mestalla que no en ser un efectiu secundari en el París Saint-Germain. Una cosa lògica, pensaran molts de vostés. Tal vegada, però una qüestió que 12 mesos enrere no haguera succeït mai.
O és que ha hagut molts estius en els quals l'estrela, o una de les estreles de l'equip, haja retallat més de déu dies de les seues vacances per posar-se a punt amb la resta de companys? A què no? Doncs bé, Rodrigo, el màxim golejador ho ha fet. I ho ha fet perquè, més enllà de què sempre s'ha mostrat com un professional implicadíssim, creu en el projecte. Creu en la idea del seu entrenador i està com a un boig per tornar a xafar l'herba i demostrar que ell ha de ser el davanter titular de la selecció espanyola, com ja ho és en el València. Rodrigo ha tornat a temps per posar-se en forma perquè el València ha començat a fer les coses en temps i forma.