Estable dins de la gravetat

VALENCIA. Passat el primer colp d'alegria després del bon partit en l'Estadi de la ceràmica podem afirmar sense por d'equivocar-nos que el València CF -com equip- respira prou millor.

Esta vegada la fortuna pareix haver-se aliat amb la ruleta de Mériton i Voro ha tornat a obrar el miracle que la resta d'inquilins en la banqueta van ser incapaços d'aconseguir. Després de començar amb Ayestarán, contractar a Prandelli, sondejar a Scolari i preguntar per Van Gaal, només els quedava l'eixida del de l´Alcudia. Per a Meriton, arribar fins a l'home que més punts està traguent per al club va ser com la sentència de Bruce Willis sobre la parella de la seua filla -Liv Tyler- en Armageddon "lo tuyo no es una elección, es una falta de opciones".

I eixa falta d'opcions -Voro- resulta que ha aconseguit fer d'un grup de futbolistes que s'arrossegaven en primera divisió, un equip que comence a donar satisfaccions a la seua afició. Per portar tres setmanes imbatut, per aconseguir set punts dels últims nou, per mantindre la porta a zero com a visitant en lliga un any i cinc mesos després. I també per tindre la valentia que no ha tingut ningú en els últims mesos, agafar un xaval del filial i donar-li l'alternativa. Els resultats de l'atreviment es traduïxen en la satisfacció col·lectiva. En un equip òn no hi havia res ni ningú al que agafar-se. Ni futbolística, ni emocionalment. El lloc de banderer va quedar vacant després de la deserció de Paco Alcàsser camí del seu ostracisme futbolístic 350 quilòmetres al nord. Ara li cau a Carlos Soler també eixa funció. Calma i que l'excés d'eufòria no trunque la carrera del xaval.

Al final emergix una evidència: Voro és la solució perfecta per al curt termini. És un bon reparador de situacions en períodes curts. Si a més aconseguix ser un bon cap de manteniment i evita que la plantilla es tire quatre mesos fent "la goma" s'haurà coronat.

Però ningú ens lleva la por, perquè en el fons no ha canviat res. Quina és eixa por? La por que tres resultats roïns facen dubtar a un club de futbol sense quasi gent de futbol en la seua estructura. I, certament, per al cas que els fan igual dóna que siguen dos -Alesanco i Vicente- que que siguen dos dotzenes. Per ací la por. Que de la nit al dia tres marcadors adversos provoquen un telefonada des de Singapur cap al Van Gaal o el Scolari de torn. Que demà el Barça o l'United -o qui siga- es fixe en Carlos Soler i que des de 15.000 quilòmetres s'agarre un avió per a tancar l'operació. Que el Rasputín portugués conseller, amic i soci de l'amo li fique en el cap la idea d'un nou entrenador -pese que Voro ho puga fer de vici- per a la temporada que ve. O que torne a col·locar a 5 jóvens prometedors portuguesos de la seua cartera, quan resulta que els dos jóvens que millor han rendit en el València en els últims anys són de la teua collita: Gayà i Carlos Soler.

En el fons continuen prometent una estructura extensa. I seguim amb el dubte de si serà l'enèsima capa de maquillatge de Meriton o si de veritat plantejaran açò per fi d'una manera distinta més enllà de continuar tirant a la foguera del seu propi parapet el carisma d'exjugadors emblemàtics del club.

Per això deia que Voro ha aconseguit un equip que comença a donar satisfaccions a la seua afició. Però em continue tement que Mériton seguisca únicament valorant les satisfaccions de la butxaca del propietari. 

Ja marques distància de sis punts amb el descens, ja has superat al Leganés, ja estàs igual de punts que el Depor. Però no ens enganyem, en el fons quasi res ha canviat.