VALÈNCIA. Esta setmana passada va faltar Alberto Arnal Andrés, jugador del CD Mestalla, València CF i del CE Sabadell, en els anys seixanta i setanta. Nascut el 1939, va començar a jugar al futbol a Manises, el seu poble, on va destacar des de molt prompte. Les seues notables actuacions amb l'equip del Santiago Juvenil de Manises li valgueren per a ser convocat per la Selecció Valenciana juvenil i posteriorment per la espanyola, amb la que va disputar el Campionat d'Europa de la categoria a Luxemburg.
El seu joc i les seues actuacions en estos combinats juvenils cridaren l'atenció dels técnics del València. Així, amb dihuit anys va entrar a formar part, amb fitxa professional, de la plantilla del Mestalla, en eixe moment en Tercera Divisió. En la seua primera campanya al filial valencianista va aconseguir l'ascens a Segona. Arnal va jugar amb el Mestalleta cinc temporades.
El seu pas al primer equip es va produir en la campanya 1963-64. Pasieguito el va fer debutar a Dublín en un partit de la Copa de Fires, el 18 de setembre de 1963 i quatre dies després li donava l'alternativa en Primera, al Sánchez Pizjuán en un partit contra el Sevilla. Alberto Arnal va defensar la samarreta del primer equip valencianista fins al 1968. La seua posició natural era la de lateral dret, encara que de vegades també va jugar per l'esquerra, al mig del camp i fins i pels extrems si així li ho demanaven els técnics. Era un jugador complet i amb molts recursos, però on més destacava era fent funcions defensives, ja que sabia anticipar-se a les jugades dels rivals. Va ser Internacional B i va arribar a ser convocat amb la selecció absoluta. Però una greu lesió de menisc, va mermar les seues facultats. Amb tot, va formar part del planter valencianista que es va proclamar campió de Copa en 1967, on també jugava altre maniser: Luís Vilar.
En 1968, va fitxar pel Sabadell, equip que estava entrenat per Pasieguito, com pot comprovar-se un técnic clau en la trajectòria esportiva d'Arnal. Amb l'equip català va coincidir també amb Pepe Martínez, com abans havia passat en el Mestalla i el València. Amb els sabadellencs va jugar quatre temporades a Primera i dos campanyes en Segona. A l'acabar la seua primera temporada a Sabadell, va reforçar al FC Barcelona en una gira per Nordamèrica, disputant amb els culés dos partits a Nova York i un altre a Chicago.
Alberto Arnal es va retirar del futbol d'elit al 1974, havent rebut diferents reconeixements al llarg de la seua trajectòria. Però tal vegada, la distinció més important que va rebre en vida va ser el nomenament de fill predilecte del seu poble. La màxima distinció honorífica que pot atorgar un municipi a un veí nascut a la població. Un títol que acostuma a ser molt restrictiu i es decideix en el Ple de l'Ajuntament. Una distinció honorífica que li va ser concedida a l'octubre de 2010 i que un any després es va completar amb la inauguració d'un pavelló esportiu que va rebre el seu nom. Una mostra de l'estima que la seua localitat natal li tenia, no només per la seua trajectòria futbolística sinó també per la seua bonhomia.
Descanse en pau.