Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

història vcf

Guerendiain, el primer basc

4/01/2020 - 

  VALÈNCIA. Este migdia el València inaugurarà 2020 jugant a Mestalla contra l'equip basc de la SD Eibar. La relació entre Euskadi i el club valencianista ha sigut i és molt intensa. Quasi des del mateix moment de la seua fundació l'aportació de jugadors bascos ha sigut fonamental. En este sentit sols hem de recordar, per exemple, que en molts dels onze titulars dels anys quaranta podien alinear-se fins a huit euskalduns, de la categoria d'Eizaguirre, Juan Ramón, Lecue, Ortúzar, Iturraspe, Epi, Igoa, Mundo o Gorostiza. Jugadors determinants en els tres títols de Lliga i dos de Copa, guanyades en eixos anys.

El primer jugador basc que va defensar la samarreta valencianista fou Nicolás Guerendiain Salaberri, nascut a la localitat guipuscoana d'Irun en l'any 1900, membre d'una família benestant, fill pòstum del primer alcalde republicà d'eixa ciutat i de la marquesa de Murillo el Cuende. 

El jove Guerendiain va arribar a València per continuar els seus estudis de dret. En l'ambient dels primers sportmens de la ciutat les seues condicions físiques i la seua estatura no passaren desapercebudes. A més, el ser irundarra en eixa època, era tota una garantia de saber jugar a futbol, ja que la seua ciutat natal va ser una de les primeres d'Espanya on va calar profundament l'afició al futbol probablement per la seua proximitat a França. Amb estes credencials no va ser estrany que fora convidat a formar part del primer planter del  València FC. 

Entre els pocs partits disputats per Guerendiain amb els blancs destaca el que va significar la inauguració oficial del camp d'Algirós, jugat el 7 de desembre de 1919, contra el Castalia FC, a benefici de l'hospital, de xiquets pobres, Gómez Ferrer. A banda de jugar partits benèfics i amistosos de preparació l'irundarra, es va convertir en el primer davanter centre titular de la història del club en partits de competició oficial, debutant el 18 de gener de 1920 en el Campionat Regional contra l'Espanya FC. La seua trajectòria com a valencianista, així com la seua estància a la nostra ciutat, va ser molt breu, només va jugar en la que va ser la primera temporada del club. L'eixida de Guerendiain del València va fer que la seua plaça a la capdavantera de l'equip fora ocupada per altre davanter corpulent: Arturo Montes.

Una vegada acabats els seus estudis va retornar a Irún on va exercir d'advocat i seguint la trajectòria política iniciada pel seu pare, es va convertir en un important activista republicà, afiliant-se al Partit Radical-Socialista. En 1931 va ser nomenat president de la Junta Local Republicana. Entre 1932 i 1936 va ser nomenat Jutge Municipal. 

Amb l'esclat de la Guerra Civil va participar en la defensa d'Irun i de la frontera amb França. Va evitar les execucions d'alguns dels detinguts en el fort de Guadalupe, arribant a enfrontar-se als qui ho volien fer. Pels seus mèrits va arribar a ser comandant del batalló "Rosa Luxemburg", de l’exèrcit republicà.

El transcurs de la guerra el va conduir a Santander, quan caigué la capital càntabra, no va pensar en escapar, sinó tot el contrari, es va instal·lar a l'ajuntament i va tractar d'organitzar el caos, en que s'havia convertit la ciutat. Va enviar telegrames demanant vaixells de socors per evacuar els republicans atrapats allà i no va abandonar el seu treball fins que l'enemic es va presentar a la sala on estava.

Estant detingut a Santoña (Santander), va ser entregat a un grup desplaçat des d'Irun que el buscava. Una vegada portat a la seua ciutat el van tancar a l'ajuntament. Sense cap juí el van passejar emmanillat pels carrers de la ciutat, sofrint vexacions, insults i colps fins arribar a les pedreres de Vera de Bidasoa on va ser afusellat.

La seua família, gràcies a les gestions realitzades per dos de les seues germanes, que eren monges, pogueren recuperar les seues restes, amb la condició d'evitar qualsevol celebraciò funerària, sent dipositades en el panteó familiar al cementeri de la seua ciutat.  

Actualment, l'Associació Republicana irunesa portà el seu nom, com una forma d’honrar la memòria de Nicolás Guerendiain Salaberri, el primer basc del València.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email