Noranta-sis dies després, ahir va tornar el futbol a València. Passats estos noranta-sis dies poques coses són igual. L'aparent normalitat en la qual fa noranta-sis dies vivíem, ara sabem que no era tal. Noranta-sis dies després moltes vides s'han truncat, moltes persones han perdut massa coses. Quasi tot ha canviat, les nostres rutines s'han modificat i les nostres vides no són iguals que només fa noranta-sis dies.
En estos noranta-sis dies hem estat confinats, hem après a viure per fases i ara comencem a vore la llum a finals d'un llarg túnel que ens portarà a una “nova normalitat", plena de noves normes, nous usos, nous costums i molts dubtes.
Ahir feu noranta-sis dies que a Mestalla, es va disputat el partit que va suposar l’adéu a la màxima competició europea de clubs. Eixe partit de tornada de l'eliminatòria de huitens de final de la Champions, contra l'Atalanta, jugat en un ambient estrany, marcat per les primeres mesures preventives davant la que encara no sabiem era una maleïda enfermetat, va posar el punt i final a la trajectòria europea dels de Celades en esta temporada i qui sap si també va significar un abans i un després en la tradicional forma que teníem de viure i vore el futbol.
Qui anava a pensar que eixe partit, a porta tancada, contra l'Atalanta, l'equip de Bèrgam, segurament, la ciutat europea, percentualment, més castigada per la pandèmia, 670 morts entre els seus 120.000 habitants, anava a marcar el camí cap on es dirigix la “nova normalitat” futbolística.
Un nou futbol sense públic i evidentment sense ambient ni passió a les graderies. Amb la possibilitat de poder fer més canvis en els equips, durant els partits, en previsió de les lesions i del cansament que acumularan els jugadors en unes setmanes carregades de partits per la necessitat imperiosa per finalitzar la competició. Una necessitat basada en la obligació econòmica que tenen els equips professionals de poder cobrar els seus contractes televisius i no per cap altra motivació.
En definitiva, un futbol adequat a les noves formes de viure en una societat que haurà d'aprendre a conviure en esta nova realitat.