Johnny Rep un “ajacied” a l'ombra de Cruyff

VALÈNCIA. El próxim  dimarts, el València es juga el ser o no ser a la màxima competició futbolística continental. A banda de la suculenta suma d'euros que comporta el passe a la següent fase de la Champions League, també el prestigi de continuar entre els millor equips del continent estarà en joc. I esta classificació tindrà que guanyar-se-la en el complicat Amsterdam Arena, actualment Johan Cruyff Stadium. El nom de l'estadi honra la figura del millor jugador neerlandès, junt a Faas Wilkes. 

Cruyff i el seu Ajax van revolucionar el món del futbol als inicis dels anys 70. L'Ajax va tocar la glòria europea per primera vegada el 1971 quan, a les ordres de Rinus Michels, va guanyar la primera de les tres Copes d'Europa que acabaria alçant de forma consecutiva. Si per alguna cosa es caracteritzava eixe equip era pel seu “futbol total”, pot considerar-se el primer equip “modern” on tots els seus integrants es movien per tot el camp. Eixos campionats continentals en els que l'Ajax va enlluernar a Europa marcaren el futbol dels anys posteriors. 

Si Cruyff era el símbol de l'Ajax, el protagonisme en la tercera Copa d'Europa dels ajacieds va recaure en Johnny Rep, un jove extrem dret, de 21 anys, que marcà l'únic gol de la final davant la Juventus, disputada a Belgrad. Un any després, continuaria la seua projecció convertint-se en una peça fonamental de la selecció dels Païssos Baixos, subcampiona del mundial celebrat a Alemanya. 

La relació entre Johnny i Johan mai va ser bona, segons el mateix Rep va declarar "No ens portàvem bé, excepte en el terreny de joc". Esta mala relació no va impedir que la parella formara un atac demoledor, tant al seu club com a la seua selecció, a principis dels 70. 

Eixes brillants actuacions, feren que en l'estiu de 1975, el València aconseguira el seu traspàs. A Mestalla, desgràciadament, el seu joc vibrant i la seua capacitat golejadora només es van vore en comptades ocasions. Açò va provocar que el seu pas per Mestalla fora més breu del que es podia esperar d’un jugador ràpid, potent, amb una gran técnica i que sabia anticipar-se als rivals gràcies a la seua portentosa visió de joc. 

En les dos temporades en les que va defensar la samarreta valencianista, Rep va marcar 25 gols. En la seua segona i última campanya va formar part d'una davantera, junt al “Lobo” Diarte i Mario Alberto Kempes, que haguera pogut ser mítica. Però, com el mateix Rep va confessar, una vegada retirat, la “mala vida” i la nit valenciana, juntament amb l'absència d'exigència, varen poder més que la professionalitat de molts integrants d'eixe planter. Una llàstima que tot eixe talent no es vera convertit en vesprades de glòria als terrenys de joc.