La calma de l'amo

VALENCIA. Mentres a València no ens arriba la camisa al cos veient el desastre absolut en què Meriton ha convertit al club, el seu propietari -a més de 11.000 quilòmetres de distància- viu alié al desesper de la gent que un dia es va tirar al carrer per a demanar pressionar a Bankia que el triara com a comprador.

Poc ha durat la gratitud al poble pla. Ningunejat i fins i tot exigit al vassallatge com es desprén del missatge de l'última eixida de pota de banc de la filla de Lim. Entenent que ella no és per a res responsable de les inaccions de papà en el València i que res justifica els insults, la falta de sensibilitat -per moment inadequat- i el fet de ser un personatge públic -ella, i qualsevol dels què ho siguen- la conduïx a estar exposada davant de gent amb educació o sense. En realitat açò és més vell que la pana, però als pocs defensors que encara els queden en el carrer als Lim pareix que se'ls ha oblidat. La seua frase "Tal vegada és l'actitud de vostés, la gent baixa que creuen que ho saben tot...". A la xiqueta li va faltar qualificar als seus crítics -el més i els menys educats- de plebs o populatxo.

Perquè realment és la manera de pensar per aquelles terres. Ja m'ho va advertir Cèsar Ferrando l'any passat. El bo de Cèsar va estar un any entrenant a l'equip del príncep de Johor -els sona, veritat?- i em va posar al dia de com pensen per allí. Ells s'han comprat el València i ningú té dret a qüestionar-los el que han de fer ni com.

Al final hi ha una màxima que no hem de perdre de vista. Si alguna cosa no és Peter Lim, és panoli. Un tipus que ha fet en la vida els diners que té el magnat singapurés ha de tindre un coco ben amoblat. I si malgrat la temporada passada i el que portem d'esta no es mou un mil·límetre de la ruta traçada en la seua gestió, és que diners no està perdent. A costa d'afonar el València? Probablement, però diners no està perdent.

El model de club despersonalitzat i cada vegada més allunyat de la gent en el social, i la constant compravenda de jugadors del seu amic i soci Mendes, li donen tranquil·litat i estabilitat a l'amo.

Amb l'aparador que suposa el València CF, la rendibilitat de la compravenda de futbolistes que vénen i van cada estiu és més que evident. Només cal vore el que ha recaptat en vendes en els dos últims estius, i el que hi ha invertit en compres. Què es ven per a tapar altres barrabassades que s'arrosseguen de l'àrea econòmica? Cert, però eixe model de gestió no és nou. Això ja ho van fer Salvo, i Llorente, i Ortí, i Cortés, i Roig, i Tuzón... Per a eixa enginyeria financera no feia falta anar a més de 11.000 quilòmetres a buscar un magnat de Singapur.

I el desarrelament en el social, fa que el valencianisme de a peu -i Mestalla més concretament- estiga anestesiat, dormit, peresós, indolent... Sobretot perquè creu que les seues protestes no serviran per a res. 

I ahí és on s'equivoquen. Els seus silencis són els que no serviran per a res. Si la presidenta va admetre en la Junta que el clima a Mestalla va provocar el cessament de Nuno i en part el de Neville, és evident que quan el coliseu valencianista rugix, fins als dirigents més freds se senten incòmodes.

Jo no puc assegurar que si Mestalla brama, Lim canviarà les coses. Però sí que tinc clar que amb la desídia i el silenci -que la propietat ha treballat de manera brillant- l'amo continuarà vivint molt còmode. 

Tu decidixes si contribuir a la calma de qui et ninguneja, o barallar per evitar el naufragi del club a què estimes...