VALÈNCIA. L'última vegada que ens vam citar parlàvem de tindre orgull al vestir la camiseta. Com tots vostés van comprovar, llevat dels primers quinze minuts, a la Supercopa no va haver eixe orgull de vestimenta. Reconegut per tots els protagonistes, la bona notícia és que va ser a un partit sense conseqüències a mig termini. Conseqüències de les que importen, evidentment.
La gestació d'aquesta columna es fa alhora de la disputa de la final de la Supercopa. Servidor no ha vist cap minut de l'invent de Rubiales des del final del partit del Valencia CF, excepció feta d'unes imatges de rebot que eixien al bar on divendres vaig gaudir de la companyia d'uns amics. I, pel que he llegit per ahí, sembla que és el sentir general. Absència d'interés, excepció feta, clar, dels mitjans encarregats de cobrir el torneig que han de vendre el producte. Res nou baix el Sol.
Per contra, este cap de setmana s'ha disputat la segona ronda de la Copa del Rei, que estrena format. Un format interessant, que allibera de partits i que iguala, en certa manera, les forces entre els equips de diferents categories. Ja hi ha damnificats dins de l'elit, clar. A un partit i amb la dificultat de motivar a jugadors de Primera que van a camps de gespa artificial a jugar contra un Segona B o un Tercera. Quan el Valencia CF entre a la competició li tocarà jugar contra un Segona B o Tercera. Per tant, toca estar alerta per seguir el camí i allargar fins on es puga, el recorregut. Com a vigent campió i com a gran d'Espanya. I no és només això. Fins les semifinals, les eliminatòries seran a partit únic, jugant en el camp de l'equip d'inferor categoria. Si són de la mateixa, per l'ordre d'extracció de les boles al sorteig.
La Copa aixina mola. Per no tindre marge a l'errada. Per concentrar partits. Per viure més emoció. Recorde, fa molts anys, que es va intentar fer una altra copa organitzada per la RFEF i impulsada per Nuñez, president del Barça per aquella època, denominada Copa de la Liga. La idea era per guanyar diners. I supose que Nuñez veia una manera de guanyar titols. Però va ser un fracàs, encara que es va aconseguir que el guanyador jugara la UEFA. Al remat, els únics contents, a Valladolid, que tenen un trofeu oficial a les seues vitrines.
El format de competició. Eixe concepte que fa que una competició triomfe o no. I el premi final. Quedar quart dona més premi que ser campió de Copa. Potser si el guanyador de Copa jugarà Champions tindria més interés per als equips de zona mitjana. Els que habitualment estan entre els llocs cinc i dotze de La Liga. Perquè donem per sentat que els tres primers llocs estan quasi concedits. I, a lo millor, la competició si tindria un impuls, unes ganes de vore partits i un compromís esportiu màxim, dels que donen goig a les aficions.
De moment, vorem esta nova Copa si agrada o no. Sembla que sí. Partits a la mateixa hora i jugar en cap de setmana esta eliminatòria han fet que la festa del futbol estiga a camps de Salamanca, Escobedo, Jaén, Ibiza, Logroño i altres més. Busquen els canals de Rafael Escrig i Rodrigo Faez per comprovar com es viu la copa des del futbol modest. Allí i no a Arabia. I no deixa de ser curiós que les dos coses isquen del mateix cap.
Per cert, al sorteig de demà ens pot donar l'emparellament morbós amb cert equip de les Balears dirigit per un expresident valencianista o el record d'agermanament quan el Valencia CF va baixar a Segona i va fer lligams a La Rioja. No em diguen que no és interessant fins i tot el sorteig.