La Supercopa de la desigualtat

VALÈNCIA. Estimats lectors, hui no parlarem del passat, hui aprofitarem estes línies per parlar del present i del negoci en que alguns han convertit el futbol, arribant a l'extrem de transformar una competició en una mercaderia. I  com tot té un preu, seguint estos paràmetres comercials la Real Federació Espanyola de Futbol, dirigida per l'ex sindicalista Luís Rubiales, qui ho diria, ha portat la Supercopa d'Espanya fins Yedda, la segona ciutat més important d'Arabia Saudí. 

Un país que vulnera els drets humans, que no dubta en reprimir qualsevol tipus de disidència, on hi ha un marcat segregacionisme entre homes i dones i on el feminisme, l'ateísme o la homosexualitat són considerats delictes castigats amb la flagelació i penes de presó.

Estes circumstàncies han provocat protestes per part d'aficionats, amb més o menys resó, sobretot a les xarxes socials. A més, als grups d'aficionats indignats per la decisió federativa hi ha que afegir organitzacions com Amnistia Internacional, la qual ha dut a terme una campanya per denunciar, amb casos reals, el que es viu a eixe país. Desmuntant, amb proves, el discurs llançat per Rubiales, a la presentació de l'event, on va vendre la disputa de la Supercopa a Aràbia com una oportunitat per modernitzar eixe país. El ben cert és que no ha hagut cap avanç més enllà de permetre, durant els dies de la competició, a les dones acudir a l'estadi en les mateixes condicions que els homens. 

Així, el que per a nosaltres és el més normal del món, al regne saudí, és un fet del tot excepcional. Sols hi ha que interessar-se un poc per conèixer quina és la seua realitat quotidiana per adonar-se que hi ha dones a les seues presons per defensar els seus drets. Dones com Loujain a el-Hathloul, una activista que simplement desitja que els homens i les dones del seu país tinguen els mateixos drets i obligacions. El 2013 va participar en una campanya de protesta per la prohibició existent a que les dones pogueren conduir. Al mes de maig de 2018 va ser arrestada acusada de voler desestabilitzar el seu país per informar a les dones sobre els seus drets. Durant els interrogatoris, va ser víctima d'abusos sexuals i tortures. A dia de hui continua a la presó. Però no és l'única, més dones estan detingudes per reclamar els seus drets i demanar la fi del sistema de tutela, segons el qual no poden prendre decisions pel seu compte, sinó que un familiar home és qui decideix per elles.

Per això, esta columna hui no parla del passat, sinó del present.  Un present que, per sort, en el món occidental ja forma part del passat. Com ho és, des del mateix dimecres per al València, esta Supercopa marcada, des del primer moment, per la desigualtat.  Un torneig desigual en la distribució de les retribucions cobrades pels equips que l'han disputat, desigual en els criteris utilitzats per designar els equips participants, desigual en la proporció d'aficionats d'uns i altres equips a les grades, desigual per no permetre a la immensa majoria dels abonats poder anar a presenciar estos partits, però, sobretot, desigual per disputar-se en un país en el qual homens i dones no tenen els mateixos drets.