La tornada al col·le de Ferran

VALÈNCIA. Doncs en un tres i no res ja tenim la lliga altra vegada a les nostres cases. Val, no ha sigut tan ràpid, però ara cinc dies ens sembla poca cosa. Tornem a vore als companys de treball, amics i família als àmbits habituals. I com cantava Dolly Parton, de 9 a 5 ens toca pencar, encara que siga des de casa. La nova normalitat amb mascareta. Pot ser una opció actualitzar i recuperar el llenguatge del palmito per insinuar o dir sense menejar els llavis. Imaginen un Mestalla amb tots vostés, amb mascareta i mostrant disconformitat amb gestos. El Segle d'Or als camps de futbol. Sincerator i cronistes de nivell de tornada. 

No arribarem tan lluny. Més que res perquè no anirem al camp en l'Eurocopa espanyola que es va a jugar a partir d'esta setmana. Llevat de les peticions de pirats de la vida que fan de presidents de club, els partits es van a jugar sense públic. Amb els justets. Que sembla no seran les ràdios locals, el cor dels nostres sentiments i els que de veres poden traslladar la passió heretada. Una reinvenció més de la ràdio. Però tranquils, el video no va matar a l'estrela de la ràdio i no ho farà ara. El ben cert és que els articulistes, com servidor, ja tenim actualitat per traslladar-la. On les visites a les planes dependirà novament de si la piloteta entra o no. I divendres toca derbi. Els de l'amic Felip Bens fan visita en l'estrena en un partit que venia, segons l'antic calendari, amb aroma de traca i bunyols. Ara és més d'orxata i primer bany. Però igual d'apassionant. Quina sort tenen els lectors de Plaza Deportiva que podran llegir les cròniques des de les dos voreres. Igualet que als mitjans nacionals. Clar que sí. 

I a Mestalla torna Ferran. El drama convertit en renovació. Amb un suposat ghosting del seu representant a César, el no presentat com director de futbol del Valencia CF. Millor que la tornada del xiquet de Foios siga sense gent. No seria fàcil de digerir sentir xiulades cada vegada que li arribara la pilota. No seria just. Tampoc ho és els insults que reben les xarxes del club i el propi jugador cada vegada que es mostren. "Niños-rata" crec que és el concepte del perfil d'aquells que ho fan. Amb discurs pla, ximple i, moltes vegades, curt d'ortografia. Vull pensar que no és el que pensa la majoria. Vull pensar que és una passió mal entesa d'aquell que no entén les raons que açò és un negoci de varies parts. I una d'elles és la del jugador. Que no cal oblidar que té vint anys. Amb tot el que comporta. Qualsevol jove a la vintena és rebel perquè sí. Imaginen el que pot pensar el xic quan tots, o alguns, no fan més que arrear-li al cel del paladar. Tot diuen blanc? Doncs jo, per fotre, negre. 

Sense dubte, la renovació de Ferran és una de les coses que poden marcar, més encara, el record en el futur del president i la propietat. Té pinta de, ben dirigit, ser un Vicente a la dreta. Sense exagerar. Un bon motiu per comprar una entrada o un abonament per a Mestalla. Però també és un projecte encara. Del que es pot consolidar un equip. Jove, amb ambició. Soler, Gayà, Ferran i Maxi. La joventut per bandera. Després es marida amb veterania i compromís i a competir a qualsevol camp. De la decisió de Ferran, quedar-se o anar-se'n, dependirà el seu futur. La irregularitat ací és perdonable. És xiquet de casa. A Dortmund, per dir un hipotètic destí, no en tindran tanta. Arribar allí és per ser el relleu de Sancho. Un jugador de la seua generació que ja porta vint gols. Una comparativa que, com totes, naix injusta. 

El futur del Valencia CF serà millor amb Ferran a l'equip. Agarrant el discurs de Murthy com a línia de treball, altra cosa que no siga renovar a la nova perla de Paterna no seria fàcil de justificar. Ni amb cent comunicats oficials. Ni amb filtracions interessades. Les barbes pelades de Garay no fan pensar en un final feliç. Jo, només vull un gran partit. Que es trenque per la dreta. I, perquè no dir-ho, amb un gol i gest a la càmera, assenyalant-se l'escut. Amb perdó, estimat Felip. O besant-lo. Per pujar el preu. De la renovació o de la venda. Guanyaria el Valencia com a institució. I voriem, en un mes, si l'aposta per la pedrera és de veres o aigua en cistella. Si no fan camp ni aposten per la joventut, futur negre, senyor amo.