Les barbes del veí

VALÈNCIA. El castellà és un idioma ric en refranys, i hi ha un que hui ens pot servir, perfectament, per il·lustrar la situació per la que atravessa l'actual València: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar”. El seu significat, bàsicament, ens diu que si passa alguna desgràcia als qui són de la nostra condició, hem de témer que en un altra ocassió ens puga succeir a nosaltres i, per tant, hem d'estar previnguts perquè el colp no siga tan fort.

A hores d'ara, ningú pot negar que el futbol viu un període de greu crisi econòmica. El panorama és desolador, tan sols hi ha que observar el pocs fitxatges que s’han fet en estos dies. El mercat està parat i pocs equips tenen la suficient caixa com per a poder afrontar fitxatges que, tot siga dit, no fa tant de temps tindrien, fins i tot, la condició d'assequibles. Llevat de la Premier League la resta de les lligues europees estan inmerses en un període de recessió econòmica.

L'últim equip dels històrics del futbol continental en tocar fons ha sigut el Girondins de Bordeus. Un equip dels considerats grans del futbol francès que ja havia baixat a la Ligue 2, pels seus mals resultats esportius en la passada lliga i que ha estat sancionat  després d'un examen financer amb el descens a la National 1, la tercera categoria del futbol gal, ja que tampoc complia les condicions econòmiques mínimes per poder participar en la segona divisió francesa.        

El Girondins, al llarg de la història, ha sigut rival del Valencia en diferents ocassions, tant en amistosos, com en competicions europees. Destacant els partits de la fase de grups de la Champions League de la temporada 1999-2000 i l’eliminatoria de quarts de final de la Copa de la UEFA de la 2003-04. I en tots eixos enfrontaments els valencianistes eixiren victoriosos.

Com hem vist, els de Burdeus ha sigut els últims en caure, però si fem un poc de memòria i recordem amb quins equips jugaren els de Mestalla en eixa primera participació en la Champions, trobarem que altres dos equips de l’aristocràcia europea han caigut i s'han tingut que refundar per les seues males administracions.       

Així, a l'estiu de 2002, la Fiorentina, un dels equips italians amb més tradició, va consumar el seu descens a la Sèrie C del campionat com a millor solució, ja que fins i tot s'arriscava a la desaparició. Pels errors dels seus dirigents i una forta crisi econòmica va ser descendit administrativament a la Sèrie B. Però l’endeutament de l'entitat va fer que la Lega Calcio impedira la seua inscripció, per no poder avalar els 22 milions d'euros necessaris per pagar els seus deutes i així disputar la segona divisió del campionat transalpí. Amb un nou nom, Florentia Viola, va acabar inscrivint-se a la Sèrie C2, per, a poc a poc, anar escalant categories fins tornar a la màxima categoria del futbol italià anys més tard.

L'any 2012, el Glasgow Rangers, un club fundat el 1872 i amb un dels palmarés esportius més grans dels món, amb més d'un centenar de títols oficials, es va declarar en fallida en no poder fer front als seus nombrosos pagaments pendents. Va ser liquidat, es va refundar amb el nom de “The Rangers”, i va haver de començar a competir des de la quarta divisió escocesa. Actualment ha tornat a l'elit al seu país i la temporada passada va arribar a jugar la final de l'Europa League.

Com hem vist, alguns dels rivals europeus del València, han caigut i continuen caiguent al pou del descens per les seues males gestions econòmiques. Afortunadament, el València no ha arribat a eixe extrem, però hem d'estar alerta, vigilants i sense fiar-mos  de les promeses que arriben, novament, des de Singapur.