GRUPO PLAZA

opinión

Les bones intencions no basten

També em sembla natural la decisió de crear una direcció esportiva potent. Liderada per una persona amb experiència en la matèria, un currículum contrastat i que conega bé la casa. I que siga ell, l'encarregat de rodejar-se de professionals de plena confiança. Com ha de ser. Una intenció perfecta, de manual. Però que fins ara, no deixa de ser això, una intenció...

26/01/2017 - 

VALENCIA. Obrint pas. Derrocant murs i desfent-se un per un de tots els obstacles que van apareixent en el seu creixement futbolístic. Així camina Carlos Soler en el seu bateig com a professional. Oportunitat que li han donat, oportunitat aprofitada. Cent per cent. Sense errar. "Està cridat a marcar una època", s'atrevixen a sentenciar aquells que l'han vist progressar a la Ciutat Esportiva de Paterna des que va aterrar sent un benjamí. Tant de bo tinguen raó, però ara més que mai és moment de mantindre els peus a terra. Amb 20 anys és difícil saber digerir una irrupció en l'elit com la que ell està protagonitzant. El club l'ha de protegir i el seu entorn -em consta que és immillorable- ha d'aconseguir que reforce encara més els valors de treball, esforç i humilitat que l'han permés esclatar en Primera Divisió. Si 'El Chino' no canvia, triomfarà. Segur. Perquè a més, com va reconèixer Enzo Pérez "Carlos és d'eixos jóvens que sap escoltar als majors i aprendre d'ells". L'argentí que, com la resta, s'ha adonat que el canterà s'ha convertit en la gran esperança del valencianisme amb només quatre aparicions en la màxima categoria. Ell representa la llum a la fi d'un túnel que semblava que no acabava mai.

Però no ens enganyem, un xaval amb una pinta espectacular i dos victòries consecutives no ens ha de servir per llançar les campanes al vol i cridar als quatre vents que la crisi ja és història. Ni de bon tros. Estaríem cometent la mateixa equivocació que mesos enrere ens ha portat a deambular per la zona de descens a Segona. El problema de l'entitat blanc-i-negra continua sent estructural i no es soluciona amb tres resultats positius. Ara bé, si estos apleguen, l'ambient serà prou més agradable a l'hora de posar-se mans a l'obra d'una vegada per totes. Meriton encara té molta feina per davant si volen defensar eixe mínim percentatge de crèdit que els poguera quedar, encara que siga únicament per la força que suposa contar amb el 82% de les accions. I s'estan donant passets per a fer-ho. Xicotets, però passets.

Anil Murthy s'ha convertit en l'home fort del club al Cap i Casal. La intenció del diplomàtic és la de canviar el València de dalt a baix i per esta raó està recavant informació de totes les parcel·les de l'entitat des de dins i des de fora d'aquesta. Sense filtres. Escoltant a tots. Als bons i als dolents de la pel·lícula. Traent les seues pròpies conclusions i prenent mesures amb lògica. Una característica que, fins ara, havia passat a millor vida a les altes esferes. Servisca com a exemple l'anunci de la tornada dels futbolistes a les penyes. La mesura absurda d'aïllar a la plantilla ha sigut contraproduent. Amb l'excusa barata de permetre als jugadors estar concentrats en els entrenaments, el vestidor havia perdut el contacte amb l'aficionat. No coneixen als seus, com pensen, com senten. Com respiren. Han passat d'ells i al mateix temps, quan han vingut mal donades, han requerit de la seua ajuda. Els han necessitat. I com no podia ser d'una altra manera, Mestalla no els ha fallat. No ha fet mai. I mai ho farà.

També em sembla natural la decisió de crear una direcció esportiva potent. Liderada per una persona amb experiència en la matèria, un currículum contrastat i que conega bé la casa. I que siga ell, l'encarregat de rodejar-se de professionals de plena confiança. Com ha de ser. Una intenció perfecta, de manual. Però que fins ara, no deixa de ser això, una intenció. Perquè el dubte que encara sobrevola la figura de Murthy és el del seu poder real. Fins a quin punt va estar capacitat per a prendre decisions importants sense la necessitat de passar per Singapur? Ahí està la clau. Peter Lim va a donar un pas al costat i va a deixar-se assessorar de veres? O va a continuar sent Jorge Mendes l'única mà dreta de la qual es refie el màxim mandatari?

Fins al moment, l'organigrama -per anomenar-lo d'alguna manera- era només un joc de focs d'artifici per distraure al seguidor. Mentre la presidenta Lay Hoon assegurava sense enrogir-se que la tasca de García Pitarch era "important" en la confecció del planter, Prandelli reconeixia diumenge que des de Meriton li havien demanat ser entrenador i director esportiu. Mentre Suso conversava amb Marcelino i més tard amb el mateix Prandelli per substituir a Ayestaran, Lim s'entrevistava amb Van Gaal i Scolari. I així podríem seguir i no acabar. A l'amo se li ha esgotat el marge d'errada, el canvi no pot quedar-se sols en paraules, sinó, la bona ratxa de resultats passarà i de res haurà servit la crisi. Ja no em conforme amb bones intencions, el valencianisme vol fets. I el temps vola.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email