El València CF, quasi des de la seua fundació, ha tingut la sort d'estar acompanyat per una gran massa social. Seguidors fidels, alhora que crítics, però que també han sabut entendre i donar suport al seu club quan la conjuntura ha sigut adversa...
VALENCIA. Ningú pot posar en dubte que el València CF és el club esportiu més rellevant del territori valencià i que la seua importància sobrepassa l'àmbit merament futbolístic per convertir-se en l'entitat cívica que més vertebra les terres valencianes molt per davant d'altres equips esportius o entitats culturals. Per tota la geografia valenciana, des de les comarques del nord de Castelló al sud d'Alacant, trobem penyes i seguidors del club blanc i negre.
El València CF, quasi des de la seua fundació, ha tingut la sort d'estar acompanyat per una gran massa social. Seguidors fidels, alhora que crítics, però que també han sabut entendre i donar suport al seu club quan la conjuntura ha sigut adversa.
Alguns d'estos seguidors, al llarg del temps, s'han agrupat en diferents col·lectius per d'una manera més eficient, poder seguir ajudant al club.
Fa uns mesos Rafa Lahuerta, quasi per casualitat, va trobar l'emblema d'una penya valencianista que pel pas del temps havia caigut en l'oblit: "La Falca". La seua curiositat per conèixer tot el que fa referència al València CF, al costat de l'erudició de Miquel Nadal van traure a la llum l'existència d'un grup de valencianistes, que tenia unes inquietuds i aspiracions que anaven molt més enllà de la simple activitat futbolística i que volien fer del club de Mestalla un referent de la València dels anys vint del passat segle.
Durant la postguerra, l'any 1949, es va crear un altre col·lectiu: "La Penya Deportiva Valencianista". Nascuda per vetllar pels interessos del club, com afirmava el primer article dels seus estatuts fundacionals:"sociedad de carácter deportivo y recreativo que tendrá como fin primordial, la defensa de los colores del Valencia Club de Fútbol y laborar por su mayor auge deportivo".
Com hem vist, la seua finalitat era la defensa del València Club de Futbol i la manera de fer-ho, va ser intentant agrupar en una sola a totes les penyes valencianistes. Convertint esta penya en un "contrapoder" de la junta directiva.
Als llarg dels anys altres col·lectius han sorgit al voltant del club de Mestalla com les quasi huit-centes penyes integrades en l'Agrupació de Penyes Valencianistes, o des de la conversió del club en Societat Anònima, la "Asociación del Pequeño Accionista".
Si les penyes es dediquen a l'aspecte social i els xicotets accionistes al tema societari, un tercer col·lectiu "Últimes vesprades a Mestalla", s'ha dedicat a posar en valor la història i el patrimoni sentimental del club. Este grup, nascut el 2008, quan semblava imminent el trasllat al nou estadi de l'avinguda de les Corts Valencianes, es va marcar com a primer objectiu acomiadar amb la dignitat que es mereixia al vell camp de Mestalla, davant la més que probable omissió d'este fet per part de la directiva de Soler i companyia.
El col·lectiu "Últimes vesprades a Mestalla" reunix des d'este moment a una sèrie d'aficionats, amb unes preocupacions que van molt més enllà de la marxa de l'equip, els jugadors, els resultats, les classificacions o els problemes societaris que envolten el dia a dia de l'entitat. Fruit de l'interès per la història del club i pels seus vincles amb la societat valenciana i valencianista sempre
han donat suport a les diferents accions culturals i de defensa del patrimoni històric que des del club o la seua Fundació s'han realitzat.
La creació d'un bloc d'internet, obert a la participació de tots els aficionats valencianistes, va ser la seua primera acció. Este blog, amb 360 entrades s'ha convertit en un autèntic quadern de bitàcola del sentiment valencianista. En ell, s'han expressat idees, somnis, records i vivències que perduraran per sempre i segurament, estes idees, somnis, records i vivències es repetiran generació rere generació mentre un jugador continue defensant l'escut del ratpenat i a les grades de qualsevol estadi un grapat de cors bateguen pels nostres colors.
Alguns d'estos textos, escrits sense cap pretensió literària, s'han convertit ja en dos llibres. Publicats, gràcies a la Fundació del València CF, amb l'objectiu d'intentar ajudar econòmicament a la jove valenciana, Elvira Roda, néta de José Llorca, un dels fundadors del club, qui pateix Sensibilitat Química Múltiple (SQM), una rara malaltia no reconeguda per la sanitat pública.
Com es pot observar, i parafrasejant als seguidors del Liverpool FC, el València CF no camina sol, ni abans, ni ara ni ho farà en el futur.
Mentre el València tinga estes, o altres, "falques" mai caurà, per molt roïnes que siguen les circumstàncies.