VALÈNCIA. Ahir divendres, a Tòquio, es van inaugurar oficialment els Jocs Olímpics de la XXXII Olimpíada. Aprofitant este fet recordarem el que va passar en l'estiu de 1992 en els Jocs celebrats a Barcelona. Uns Jocs que van constituir sens dubte un punt d'inflexió per a l'esport estatal i que van ser qualificats com els millors de la història. Una edició en què, a més de les Instal·lacions esportives de la ciutat Comtal, l'estadi de Mestalla, en eixe moment Lluís Casanova, va tindre un paper destacat.
La ciutat de València, juntament a Sabadell i Saragossa, van ser les subseus olímpiques on es van disputar partits de futbol. Al camp de Mestalla es van jugar partits de la fase de grups, un partit de quarts de final i un altre de semifinals i va ser la seu de la selecció espanyola en tota la seua trajectòria fins la final.
En eixos anys, Mestalla tenia una capacitat per a 42.300 espectadors. El COOB’92, el comité organitzador dels Jocs, va realitzar diverses millores al feu valencianista com la reforma de la infermeria i la sala del control de dopatge, els vestidors, les dependències de la premsa, la senyalització i els sistemes de seguretat.
En el torneig olímpic de futbol van participar setze seleccions nacionals sub-23. FIFA va decidir establir este límit d'edat a les seleccions participants a partir d'esta edició però, posteriorment, en virtut d'un compromís amb el COI, es va permetre convocar tres jugadors majors d'esta edat.
L'equip olímpic espanyol, entrenat per Vicente Miera, va estar format pels següents jugadors: Santi Cañizares, Toni Jiménez, "Quico" Narváez, Albert Ferrer, Guardiola, Gabri, Pinilla, Villabona, Berges, Paqui, Amavisca, Abelardo, Manjarín, Miguel Hernández, Juanma López, Solozábal, Alfonso, Lasa, Luis Enrique i Soler. Tots ells passarien a ser coneguts com “la quinta del Cobi”, el nom que tenia la mascota d'eixos Jocs, dissenyada pel valencià Javier Mariscal.
Espanya va quedar enquadrada en el grup B de la competició. Va jugar els seus tres partits de la primera fase a Mestalla. El debut va ser el 24 de juliol en un partit que finalitzà amb una clara victòria 4-0 sobre Colòmbia. El 27 de juliol van guanyar 2-0 a Egipte. En la última jornada de la primera fase nova victòria esta vegada davant Qatar 2-0. En els quarts de final va guanyar 1-0 a Itàlia. Les semifinals es van disputar el 5 d'agost i en eixa ocasió Espanya va derrotar 2-0 a Ghana. Eixe va ser l'últim partit disputat al coliseu valencià, ja que la final olímpica es va disputar al Nou Camp, el 8 d'agost. Eixe dia el futbol espanyol va conquerir la primera medalla d'or olímpica de la seua història al vèncer per 3-2 a Polònia, en un trepidant partit.
Un triomf final que no pot explicar-se sense la participació de l'afició valenciana, de la ciutat de València i de l'estadi de Mestalla, un escenari màgic en aquell exitós estiu del 92.