L'home proposa, Déu disposa... i Meriton destrossa

VALÈNCIA. Quan a començament de setmana creus que tens un bon tema per a la teua columna setmanal. Quan penses que donada la situació de l'equip, la temàtica dels teus article ha de girar cap a aspectes més  lúdic per a desviar el focus en la caòtica gestió del club. Quan en temporades “normals”, en juliol, estaríem pensant en nous projectes, en fitxatges, en definitiva en noves il·lusions, arriben noves ocurrències des de Singapur i tot el que havies previst va per l'aire. I novament has de resignar-te a escriure al voltant de la nefasta administració esportiva, social i econòmica que viu l'entitat valencianista. Però com diu la dita: “L'home proposa i Déu disposa”, un refrany que es fa servir quan sorgeix un obstacle o un imprevist que capgira o destrueix els nostres plans o expectatives. 

En el cas del València, esta dita podria ampliar-se i fer-se una variant més jocosa, però per a res allunyada de la trista realitat per la que travessa el club: “L'home proposa, Déu disposa i Meriton destrossa” i és que el refranyer sempre és una font inesgotable de sabiduría popular. 

Sincerament, la ineptitud, la prepotència i la falta d'empatia que des de l'entorn del màxim accionista, a més d'onze mil kilòmetres de Mestalla, s'ha demostrat, així com la més que manifesta mala baba dels seus “funcionaris” residents a les nostres terres, encapçalats per la persona que ocupa el silló presidencial, no deixen altra opció que traure a la llum algunes xifres que demostren a les clares la seua poca eficiència en allò que fa referència al món del futbol. 

En les  6 temporades, des de la compra per part dels asiàtics, hem vist passar per Mestalla a 3 presidents (Amadeo Salvo, Lay Hoon Chan i Anil Murthy), 7 entrenadors (Juan Antonio Pizzi, Nuno Espíritu Santo, Gary Neville, Pako Ayestaran, Cesare Prandelli, Marcelino García Toral i Albert Celades), 5 directors esportius (Rufete, Alexanco, Suso García Pitarch, Pablo Longoria, César Sánchez) i s'han produït 10 canvis d'entrenador. Tres una vegada iniciada la temporada: Nuno, Pako i Marcelino, altres dos, Neville i Celades, foren destituïts per no haver sabut reflotar projectes iniciats per altres técnics. Mentre que Prandelli va dimitir pel poc recolzament per part de la directiva. Quatre vegades han tingut que ser els homes de la casa, encapçalats per Voro, Chema Sanz i Juan Monar, els qui han solucionat les desfetes d'altres. 

I les xifres més elevades i escandaloses: 55 fitxatges i aproximadament 300 milions d'euros manejats amb Jorge Mendes, l'agent i amic del màxim accionista, que no propietari de l’entitat.