Lluís Bonora. In memoriam

VALÈNCIA.Esta setmana s'han complit cent anys de la mort de Lluís Bonora Muñoz. Un fatal desenllaç que, de manera inesperada, va propiciar el naixement del Valencia Foot-ball Club, pocs mesos més tard. 

Sense haver jugat al club d'Algirós i Mestalla, ni tan sols haver participat en la seua fundació, la figura d'este jove esportista, 21 anys tenia quan va faltar, es fonamental en l'origen de l'actual València. 

Bonora i els seus companys formaren part d'una generació d'sportmens, nascuts a cavall entre dos segles. Eren fills d'una nova i dinàmica classe social: la burgesia i veïns d'una ciutat emergent i oberta,sobretot a partir de l'Exposició Regional de 1909, que anirà adoptant els elements característics de la societat urbana, com l'aparició del temps d'oci i on la pràctica esportiva, seguint l'exemple dels seus coetanis europeus, serà un element de distinció social. I entre tots els esports, el futbol anirà convertint-se, a poc a poc, en l'esport més popular. 

Els germans Bonora es varen integrar en esta dinàmica i formaren part del planter de diferents equips, destacant la seua participació com a “equipiers”del Club Deportivo Español, entitat que participava en les competicions futbolístiques regionals amb prou solvència i continuïtat. Durant la temporada 1918-1919, Augusto Milego i Gonzalo Medina es varen incorporar a la seua directiva. En desembre de 1918, Milego va rebre una invitació personal perquè el Deportivo es desplaçara a Elx per jugar un partit amistós la vespra del dia de Reis. Durant l'encontre el migcampista espanyolista, Lluís Bonora, va sofrir el trencament d'una cama, com a conseqüència d'un fortíssim colp amb un rival. Després de rebre els primers auxilis a la ciutat il•licitana, l'expedició va tornar ràpidament a València. Malauradament, l'estat de salut del jove Bonora va empitjorar i una embòlia va provocar la seua mort poc després de la seua arribada a la ciutat. 

Esta desgràcia va fer que la resta dels membres del club, consternats per la pèrdua del seu company, prengueren la decisió de dissoldre l'equip i abandonar, al menys temporalment, la seua activitat esportiva. 

Malgrat la desaparació del Club Deportivo Español i el sentiment de dol per la mort del seu amic, les ganes per seguir jugant al futbol feren que poques setmanes més tard, alguns dels antics jugadors i seguidors de l'entitat, encapçalats per Octavio Milego i Gonzalo Medina, reunits al Bar Torino, fundaren un nou equip: el València Foot-Ball Club.

Sense la tràgica desaparició del jove Bonora, és segur que el Club Deportivo Español haguera continuat existint i qui sap quina haguera sigut la seua trajectòria. Tal vegada s'haguera consolidat, com va saber fer el València FC, o pot ser que haguera desaparegut com tants altres equips ho feren en les primeres dècades del passat segle. El que si sabem és que el naixement de l'actual club de Mestalla està íntimament lligat al trist final d'un jove esportista: Lluís Bonora Muñoz, per a ell el nostre record.