Lubo, la nit i una pretemporada

VALÈNCIA. Luboslav Mladenov Penev va ser el referent de l'atac valencianista en totes les temporades en les que va jugar al València. Els de Mestalla el van fitxar amb la idea d'incorporar a la seua davantera  un jugador diferent: corpulent, capaç de retindre la pilota i, a més, amb la qualitat suficient per fer molts gols. Lubo era eixe perfil, un ariet, un autèntic tanc, que jugava molt bé d'esquena, es desmarcava de luxe i sobretot posseïa una impressionant efectivitat de cara a gol. Açò el va fer destacar al CSKA Sofia, un dels equips més potents de Bulgària, on va començar a despertar l'interès de molts clubs europeus. Però va ser el València  qui es va fer amb els seus serveis el 1989.

Es va adaptar ràpidament a la nostra lliga i no va tardar a deixar clares les seues credencials de gran golejador en cadascuna de les sis temporades que va jugar com a valencianista.

El 1995 va fitxar per l'Atlético de Madrid amb qui conqueriria eixa temporada un doblet en guanyar la copa i la lliga, esta última després d'una dura lluita contra el València de Luís Aragonés.

Però Lubo no només destacava per les seues virtuts futbolístiques, també ho feia pel seu caràcter i temperament. I per les seues sonades vivències i aventures fora dels terrenys de joc, sobretot nocturnes, i és que el búlgar era un assidu i un gran coneixedor de la nit valenciana. I quan viatjava no perdia l'ocassió d'ampliar els seus coneixements, ni les seues correries nocturnes. 

I precisament, ara que estem en plena pretemporada, és bon moment per recordar una de les seues peripecies més sonades, quan durant la concentració estival de 1992, als Països Baixos, Guus Hiddink, l'entrenador del València, el va expulsar de l'stage per haver-se escapat de l'hotel i ser vist durant la matinada en un bar d'Arnhem en companyia d'una jove. El tècnic neerlandès, que era qui personalment autoritzava les eixides dels seus jugadors, va comentar que li havia molestat molt l'acció de Penev, tant per ell com pels seus companys. I és que es donava la circumstància que el davanter era reincident, ja que la temporada anterior també va abandonar sense permís l'hotel de l'equip la vespra d'un partit de Lliga a Tenerife.  En eixe moment va ser Hiddink qui va advocar davant els directius perquè foren benèvols amb ell. En tornar a la capital valenciana, des d'Holanda, Penev es va limitar a reconèixer la seua "errada" i va recalcar que ja  havia demanat perdó al técnic i que se'l demanaria també a Arturo Tuzón, el president del club, que, per la seua  part, ja havia declarat que el càstig del búlgar seria el més gran en la història del club.

Geni i figura, uns anys més tard, Lubo Penev sent entrenador del CSKA de Sofia, va suspendre de treball i salari a nou dels seus futbolistes per “haver infringit el règim esportiu del club” a causa de les seues eixides nocturnes. Qui l'ha vist i qui el veu. O millor, com diem per ací: li diu el mort al degollat, qui t'ha fet eixe forat.