“Mazinho” i la banana

VALÈNCIA. Demà a les 21 hores es voran les cares a l'estadi de Balaidos, l'equip local, el Celta de Vigo, i el València. Els dos equips de Primera que va defensar el jugador brasiler Iomar do Nascimento “Mazinho”, conegut en els últims anys per ser el pare de Thiago i Rafinha Alcàntara, però que molt abans de l'aparició dels seus fills en el panorama esportiu ja es va guanyar-se el reconeixement  del món del futbol.

Al1983 va debutar al seu país a les files del Santa Cruz FC, abans de fitxar pel Vasco da Gama. El 1990 va donar el salt a Europa per jugar dos campanyes, al Lecce i a la Fiorentina de la lliga italiana. En 1992, va retornar a Brasil per jugar amb el Palmeiras. Dos anys més tard, a l'estiu de 1994, Mazinho va aconseguir el seu major èxit esportiu, al guanyar la Copa del Món disputada als Estats Units. Amb una selecció brasilera en la que coincidiren una de les millors generacions que ha defensat la “canarinha”, amb Romario, Bebeto,Taffarel, Aldair, Cafú, Branco, Raí, Mauro Silva, Dunga, Leonardo o Viola entre altres.

Aquell mateix estiu, als 28 anys, va fitxar pel València, club al qual va arribar de la mà de Carlos Alberto Parreira, l'entrenador amb qui havia aconseguit el mundial. S'iniciava així la seua segona aventura europea. A Mestalla va arribar un migcampista tot terreny, amb una gran tècnica i una enorme visió de joc, que es va fer ràpidament un lloc a l'onze titular, per la seua seguretat en el joc defensiu i per la seua capacitat per traure el baló jugat des de darrere.

Amb els valencianistes va disputar dos temporades, en les que va jugar un total de 107 partits, en els que només en cinc ocassions no ho feu com a titular. En eixes dos campanyes va aconseguir dos subcampionats: un de Copa al 1995 i altre de Lliga la temporada 95/96. 

Sorpresivament, en l'estiu de 1996, va ser traspassat al Celta de Vigo, en una decisió  inexplicable per a la majoria dels seguidors. El València perdia un dels seus puntals i l'home sobre el que requeia la responsabilitat de moure els fils de l'equip i, a més, per una quantitat ridícula, ja que el club gallec va pagar uns 135 milions de pessetes i en la mateixa operació es va incloure, també, el traspàs definitiu al Celta per 100 milions del davanter d'Aldaia Juan Sánchez.

Els de Vigo saberen aprofitar el regal i després d'una primera campanya en la que esquivaren el descens, construiren al seu voltant un equipàs en el  què Mazinho es va constituir com a una peça fonamental per a catapultar als gallecs al capdamunt de la classificació, arribant a  disputar competicions europees, deixant un gran record entre l'afició celeste. Mazinho va ser un dels estendards de l'”Eurocelta” junt a futbolistes de la talla de Mostovoi, Revivo, Makelele, Dutruel i altres ex valencianistes com Karpin, Sánchez, Penev o Cáceres.

En la campanya 1999/00, Mazinho va abandonar el Celta i fitxa per l'Elx CF, de Segona Divisió, però, només va jugar 17 partits. La temporada següent va tornar al Brasil, a les files de l'Esporte Clube Vitória, on va dir adéu al futbol professional el 2001.

Una llàstima que tot eixe potencial futbolístic no s'haguera pogut explotar a Mestalla i que un talent així fora venut, com ell mateix va afirmar, per una banana.