VALÈNCIA. Probablement mai superarèm el curs 32/33. Salvats in extremis del descens amb un gol il·legal. Fruit d'un suposat pacte entre Colina i un vell amic de xiulet (implicant el linxament de Mendizorroza a l'equip). Un accident de trànsit amb diversos jugadors ferits, quedant un d'ells amb cara de Ribéry. Una ruïna econòmica que va portar a plantejar-se la conversió en societat anònima, quedant finalment en mans d'una junta de creditors. Lo que hui cridem concurs. Un sol punt sumat fora de casa en tot l'any. I una fractura entre premsa-club-afició tan notòria que es van arribar a trencar acreditacions abandonant Mestalla durant setmanes fins a rebre les pertinents disculpes públiques després d'un inusitat atac contra els cronistes instigat des de la mateixa institució.
Estem lluny d'allò, encara, però la 19/20 no es queda molt arrere. Un projecte boicotejat des de dins, varicel·les, lesions, coronavirus, coixos amb fitxa de crack, caceres entre aficionats, competicions en pause sent l'únic obligat a jugar una eliminatòria a porta tancada, mamarratxades vàries…
Si esperàvem que el centenari portara un impuls, vents que conduïren al vaixell a noves cotes, la ressaca s'està encarregant de desmentir-nos. Aquell 2019 pareix ara tret d'un estrany somni. A vegades he de regirar l'arxiu i els vídeos per a conscienciar-me que va ocórrer de veritat de lo llunyà e irreal que em resulta tot vist des de l'ara.
El Covid dirá cap a on tirem. Si com indiquen les optimistes prediccions de la UEFA a finalitzar la temporada de manera exprés al estiu, o cap a l'anulació total. El calendari no dóna moltes més opcions. I qualsevol resulta una benedicció. En el pitjor escenari, la pandèmia ens estalvia una nova i gloriosa campanya del Memelència Furgol Clu. En el millor, trobem la salvació al curs en mig del caos. Dos mesos de descans, desinfecció, minipretemporada... per a recuperar forces i amagar-ho tot darrere d'un arreó circumstancial.
Fins i tot a risc de ser utilitzat per a no prendre consciència, evitar solucions o normalitzar destarifos, seria lo més desitjable. Però la meua opció favorita, la que més m'excita, és la possibilitat d'acabar ací i ara i no saber res fins a agost. Cinc mesos out seria lo millor per a la nostra salut mental. Encara que trobe molt més captivador que no hi haja futbol en un any, escenari pornogràfic, si no fóra per una cosa tan greu.
Ben mirat, a veure si la màgia del centenari no es va esgotar i realment continua treballant pel nostre bé. Passe el que passe, el Meme wins.