De tots es sabut que l'estadi de Mestalla és la llar dels valencianistes. Un camp que des del 1923 acull els partits, com a local, del primer equip del València FC/CF. Eixe mateix terreny de joc també ho ha sigut durant moltes temporades del CD Mestalla i d'altres equips de les categories inferiors de l'entitat blanc-i-negra...
VALÈNCIA. De tots es sabut que l'estadi de Mestalla és la llar dels valencianistes. Un camp que des del 1923 acull els partits, com a local, del primer equip del València FC/CF. Eixe mateix terreny de joc també ho ha sigut durant moltes temporades del CD Mestalla i d'altres equips de les categories inferiors de l'entitat blanc-i-negra.
El que no tots coneixen, és el fet que, en dos moments diferents, el coliseu de l'avinguda de Suècia també va ser el camp local d'altre equip de la ciutat: el Llevant FC/UE.
La primera vegada va ser durant els anys de la Guerra Civil, quan els blaugranes van vore com el seu camp, situat al camí fondo del Grau, va deixar de ser utilitzat pel perill que suposava congregar als seus aficionats en una zona massa pròxima a la zona portuària de la ciutat, un objectiu moltes vegades atacat per l'aviació franquista.
Així, entre novembre de 1937 i març de 1938 el Llevant FC va jugar com a local els seus partits contra el Gimnàstic FC, a Mestalla, mentrés que els seus enfrontaments contra els valencianistes els disputava com a local a Vallejo.
Ja amb l'actual denominació de Llevant UE, tornarien els blaugranes a jugar a Mestalla com a local, però en esta ocasió durant més temps, tota una temporada, la 1968-1969. Així, el 14 de setembre del 68, l'equip llevantinista va estrenar novament la seua condiciò d'equip local a Mestalla, disputant un partit del campionat de Tercera Divisió contra el Torrent.
La situació, per a l'afició granota va ser de tot menys normal, jugar de local a la casa de l'etern rival era una cosa per a molts difícil de digerir. Però les necessitats obligaren a la directiva llevantinista a prendre esta insòlita decisió, ja que la demolició del camp de Vallejo i la impossibilitat d'utilitzar l'actual Ciutat de València, encara en construcció, deixaven als granotes sense cap altra possibilitat viable.
Les bones relacions existents entre les dos juntes directives facilitaren un ràpid i beneficiós acord per a les dos entitats, donant-se el curiós cas que “merengots” i “granotes” adoptaren el paper de caser i d'inquilí respectivament. Per a facilitar la bona convivència es va determinar que el València i el Mestalleta jugaren com a locals en caps de setmana alternatius per no coincidir entre ells, deixant per als partits del club granota la vesprada o la nit dels dissabtes dels cap de setmana en els que jugava el filial valencianista. Això sí, el club granota s'havia de fer càrrec de les despeses de llum i taquilles. A més, el València va demanar disposar d'una reducció en el preu per als seus socis que vullgueren anar a vore els partits dels blaugranes.
Esta relació d'inquilins i casers, entre els dos clubs, va finalitzar el 9 de setembre de 1969, dia en que el Llevant UE va inaugurar el seu estadi, precisament amb un partit amistós que el va enfrontar al València i que va finalitzar amb triomf visitant per 0-3.