VALÈNCIA. Sempre hi ha un alt component negacionista en l'aficionat mestallista. L'altre dia el carallibre va recuperar un record amb una frase que defineix bé eixa peculiaritat. Tractava sobre la presentació de la tapa de WC en la qual Salvo va convertir el nou estadi: “Mentre la realitat ens devora ens entretenim amb la ficció”.
En eixes estem altra vegada, ara la cançoneta va de ‘eres millor que X equips’, o ‘tens nivell per a més’. Una fórmula que mescla classisme fifero, ignorància i negacionisme.
Precisament una de les raons per les quals alguns som tan pesats en el risc de descens, i en lo terrorífica que pot arribar a ser esta temporada, es basa a no caure en autoenganys. Els que entonen eixes cançonetes només veuen l'escut, un passat, un estatus… usen arguments inventats o d'altra època. I tot això, si no és fals, ja va desaparèixer. No, miren, senyors del ‘som millors que l'Eibar…etc’, tals equips als que vostès consideren inferiors estan construïts per a la guerra. Han sigut educats en l'art de la guerra. Estan entrenats per a la guerra. Han sigut configurats per experts en la matèria. Estan assemblats i pensats per a la supervivència. El VCF no. El VCF no és més que una col·lecció de retals. Lo que hi ha no és fruit d'una planificació, ni segueix cap criteri, ni es basa en el coneixement de gent de futbol, ni res del que s'ha fet persegueix un objectiu. És una mescla casual de jugadors que no s'han pogut vendre, no s'han pogut anar, o que no te'ls has poguts llevar de damunt, amanits amb un parell de pipiolos arribats del Mestalla que encara no sabem si són, o seran, futbolistes. Són les restes d'un naufragi ajuntats amb cinta americana i retornats a la mar amb la missió de creuar l'Estret de Magallanes. Sets, vuits, i cartes que no lliguen.
Si no ho heu assumit encara, feu-lo ja i eviteu disgustos.
Lo pitjor és que la manca de resultats no és fruit de la falta de voluntat. Este equip vol, este equip insisteix, este equip ho intenta. Este equip cau i es refà amb una facilitat admirable. Poques vegades pots retraure-li alguna cosa. Però a este equip no li dóna més que per a empatar en un bon dia o per a no fer el ridícul en uno roín. Precisament, veure com volen i mai poden és una de les coses que més por em donen d'esta situació.
Perquè este equip té totes les de perdre contra eixos rivals que vostès menyspreen. Rivals que se les coneixen totes. I tenen l'aplom de qui sap de què va la seua pel·lícula. A tu, en les seues mateixes circumstàncies, et devorarà l'ansietat, els nervis, la inseguretat i la crítica. No és gratuïta la preocupació de veure's ahí baix, ni exagerada. Com el VCF, com este VCF, caiga en tal fangar és carn de canó.
I tot sense comptar els extres. Els extres dels jugadors que es volen anar quan puguen. Els extres dels jugadors que volen vendre quan puguen. Els extres del risc de no cobrar les fitxes altra vegada… Els extres de la total absència de lideratges. Els extres d'estar en tot menys en lo que s'ha d'estar.
Deixen-se de fabular, de guanyar partits sense baixar-se de l'autobús, o de pensar que estan al 2004. Açò va de salvar la categoria, de sumar com més prompte millor 42 punts (que costaran), i de resar a tots els déus que conega o en els quals crega. Els mateixos que van fer que tres penals absurds i un gol ridícul en pròpia meta eviten que hui estigues en la zona roja de la taula.
És clar, pot criticar a Javi Gracia tant com desitge. Jo mateix vaig plasmar en estes pàgines els meus dubtes sobre que fóra l'entrenador ideal per a l'aventura exposada. En dita situació preferisc entrenadors que envien a Kang In a la Ponferradina amb l'ordre de no tornar fins que siga futbolista i demane al germà coix de Laguardia per a jugar de mitja punta (perquè ara necessites més això que lo altre), i que estiga acostumat a desdejunar descensos amb whisky a les sis del matí mentres es descollona del món. Però em dóna que ni amb Gràcia, ni sense ell, açò té millor solució. Les coses ja no són tan senzilles com abans, perquè lo del VCF és un problema complexe que ni comença ni acaba en l'entrenador.
No entendre això és no voler entendre res.