No conteu amb mi

VALÈNCIA. De veres, no conteu amb mi. Que m'esborren d'eixa llista aquells als qui alguna vegada se'ls va passar pel cap que poguera participar de certs comportaments dels quals fuig.

Vaja per davant que açò és una declaració d'intencions que justifica la meua manera d'actuar (a alguns els semblarà bé i a uns altres mal). Però en cap cas açò és una proclama de ser "el més" en alguna cosa, i menys en virtuts. Simplement em referisc al fet que quan un actua, ho fa per alguna cosa.

Que no m'esperen els de el histerisme matiner. L'excessiva il·lusió muta a la carrera en frustració irracional si les coses no són semblades a aquelles que imaginem. I entenent que este estiu es va generar molta il·lusió (algun pal em va caure en xarxes per expressar que en algun cas em semblava desmesurada), un inici de tres partits sense guanyar ha de servir per a posar-se les piles, però mai per a vaticinar la fi dels temps.

Les xarxes socials són un món extraordinari, però també ho podreixen tot a una velocitat celérica. Ara resulta que Neto no para un taxi en el Carrer Colón un dimecres a les 13 hores, que Piccini i Diakhaby són dos restes de sèrie, que Parejo (que ha començat molt malament la temporada) ha de ser jutjat i afusellat a l'alba, que "per alguna cosa soltarien els seus anteriors equips a Wass i a Gameiro" i que "açò ho arregla tot Guedes".

No, no conteu amb mi per al linxament de futbolistes per tres partits. No és el meu estil en els mitjans per als quals treballe. I menys el linxament en xarxes. Per cert, i després de l'experiència de l'última setmana, és evident que algu es va proposar fa anys acaparar minuts de glòria amb el linxament a certes professions que comporten notorietat. Que li aprofite la bilis vessada i els seus 10 minuts de glòria aconseguida davant els qui els ensenya la bravuconada llançada des d'un perfil anònim. Però ho sent, no conten amb mi tampoc per a això.

I tampoc conten amb mi els que li riuen totes les gràcies al president de la LFP, Javier Tebas. Com a periodista de premsa digital -seguisc caminant en bolquers en este món- i també de radio, no li done un segon de glòria a qui li va col·locar un impost revolucionari a les ràdios -aprofitant la feblesa dels clubs i un favor de Zapatero a Roures-. Eixos diners que cal pagar cada setmana per treballar a la lliga (sí, sí, paguem per treballar) s'han carregat i es carregaràn molts llocs de treball en ràdios xicotetes. Així que jo no pense donar-li un segon de treva ni de glòria.

I per descomptat, no conten amb mi els que recolzen la teoria de l'alarma social per a l´horari del derbi o ens assenyalen amb el dit mofant-se d'un excessiu alarmisme -algunes cròniques dominicals post derbi apuntaven al "no va ser para tant". Imagine que no va ser para tant, i que donava per a la mofa les queixes que molts vam fer -entre uns altres la Conselleria de Sanitat- perquè els qui van trobar gracioses o exagerades les nostres reivindicacions no tingueren a un pare de més de 70 anys o a un xiquet de poca edat 3 hores baix una calor sufocant. Potser si haguera sigut el seu pare/mare o el seu fill/a als qui hagueren patit aqueix aberrant horari, igual no ho consideraven les queixes tan gracioses ni tan desproporcionades (i no passà la cosa a majors perqué la Lliga va tindre a bé dotar a la concurrència amb aigua recalfada i que es va esgotar abans del descans).

Així que per a començar la temporada, ja veuen que he començat esborrant-me de moltes coses. Espere que sabran comprendre'm.