Dediquem esta columna a la figura d'Arturo Montesinos Cebrián, conegut al món del futbol com a "Montes". L'altre 50% de la primera gran dupla valencianista formada per ell i per Eduardo Cubells. Els dos, amics i companys, varen ser els causants de la divisió de la grada entre "montistes" i "cubellistes"...
VALENCIA. Dediquem esta columna a la figura d'Arturo Montesinos Cebrián, conegut al món del futbol com a "Montes". L'altre 50% de la primera gran dupla valencianista formada per ell i per Eduardo Cubells. Els dos, amics i companys, varen ser els causants de la divisió de la grada entre "montistes" i "cubellistes" i van entrar per mèrits propis en la galeria de llegendes del València FC.
Arturo Montesinos, va nàixer a Benicalap, un 15 de juliol de 1900, va començar a jugar a futbol al col·legi dels Salesians del carrer Sagunt, baix la tutela, d'un dels grans artífex del futbol valencià: el Pare Viñas.
Montes era gran, molt alt, quasi 1,90 (una barbaritat en els anys vint del passat segle), era fort i el seu joc era agressiu, el clàssic ariet, l'estampa típica del davanter centre, amb tot, no estava exempt de tècnica. Cubells, per la seua banda, no destacava pel seu físic, però era intel·ligent, molt tècnic i hàbil. Els dos, amb les seues diferències, van aconseguir enganxar als seguidors valencianistes. Per separat eren bons, però junts eren molt millors.
L'arribada de Montes al València FC, es va produir el 1920, un any després de la seua fundació. El València va trobar en ell al seu primer gran golejador, les xifres són inapel·lables: 254 gols en 259 partits, uns guarismes impossibles de superar. Malgrat estos números, mai va ser convocat per la selecció espanyola, encara que la premsa de l'època ho va reclamar amb insistència.
De la seua capacitat anotadora servix d'exemple el partit jugat el 26 de juliol de 1922, en el camp d'Algirós, que va enfrontar al València FC i a l'equip francès del Cette, el matx va finalitzar amb un contundent 5-0 i tots els gols van ser obra seua.
Els regats de Cubells i els gols de Montes van fer que es quedarà xicotet Algirós. Eren les estrelles del futbol valencià dels anys vint. Amb ells, el València FC es va afermar com el club més potent de la ciutat, ratificant esta supremacia amb diversos campionats regionals.
Gràcies a estes victòries, el club va poder participar en l'única competició de caràcter estatal que es disputava en eixos anys: la Copa d'Espanya. I el nostre protagonista va tindre l'honor de ser el primer jugador valencianista a marcar en este campionat, va ser un 25 de març de 1923 i el rival l'Sporting de Gijón, el resultat final 1-0.
L'interès, cada vegada major, que generava el València FC va provocar que els seus directius es plantejaren construir un nou camp amb major capacitat. Fruit d'eixa necessitat va construir-se el camp de Mestalla, inaugurat el 20 de maig de 1923, en un partit contra el Llevant FC. El resultat final va ser 1-0 per al València i el primer jugador que va marcar al coliseu valencianista va ser Arturo Montesinos Cebrián "Montes".
Si el primer gol marcat en Algirós va ser de Cubells, el primer a Mestalla va ser de Montes. Sembla com si el destí haguera volgut unir per sempre en l'imaginari valencianista els seus noms als dels nostres estadis.
Montes i Cubells varen rebre la baixa del València FC el 1928. Podem assegurar, que amb les seues eixides del club, es va tancar la primera època en la vida del València FC.
Per calibrar la importància d'esta dupla, res millor que recórrer a la literatura i ningú millor que l'escriptor Max Aub qui els va immortalitzar en el seu llibre "Campo abierto":
"[...] el Valencia Fútbol Club fue a jugar a Barcelona contra el equipo titular y le encajó tres goles, aunque a su vez le metieron cinco; alta gloria debida a Montes –delantero centro-, y a Cubells –interior derecho-”.
Montes i Cubells, Cubells i Montes van fer créixer l'afició al futbol i al València FC. El seu record i la seua memòria no poden caure en l'oblit, que així siga.