opinión pd / OPINIÓN
No entenc lo de 'víudes'
20/01/2021 -
VALÈNCIA. Crec que mai he parlat del tema, però eixa moda de batejar com a víudes al personal no l'acabe d'entendre. Què estan volent dir? Què és no ser una víuda? No cal esforçar-se molt, ja que el terme l'empren els col·laboracionistes de Meriton, és a dir, els que ho justifiquen tot, a tot hora, i aplaudeixen pràctiques destructives i abusos inconcebibles per a una ment sana. Però donada la reiteració amb la qual apareix sobre la taula convida a entrar al drap.
Entenc que ho esgrimeixen de manera despectiva, a eixe nivell d'absurd arriben. Vendre com a negatiu el dol a una manera de gestionar un club (que és una manera bàsica i comuna que ens pot parèixer extraordinària en estar acostumats a la misèria i la destrucció), a l'èxit, al treball ben fet, i en dotar d'estil, personalitat i identitat a un moribund que s'anava de cap a segona, ja parla prou malament dels que empren el terme amb eixa intenció. A cas hi ha alternativa a no ser víuda?
Però el missatge és molt més perniciós. És una mena de censura, d'imposició de la barbàrie. És una ignorant manera d'engolir-nos un VCF convertit en l'Alabès i pretendre que donem salts d'alegria. És resignar-nos al fet que l'única cosa que calga celebrar siguen permanències o que la futura estrela de determinat megaclub haja eixit de la teua pedrera. És el lema de la derrota total, dels qui viuen amb el cap baix i el cul en pompa.
Per a ells ha de ser tan satisfactori el seu gust per la falsedat, la seua tolerància a que es riguen en la seua cara, de conviure amb la mentida fins a transformar-la en l'única veritat, a la humiliació permanent al club i els seus valors, que busquen companyia. Però aquell que esgrimeix dit terme, a més de bramar masclisme, no fa altra cosa que pintar un retrat de totes les seues tares. Ningú en el seu sa judici pot pretendre que ens quedem callats, i de braços plegats, veient en què han convertit al VCF. Que mirem per a altre costat mentre s'apaga sense remei. Ningú amb el cap al seu lloc pot acceptar que després de veure la llum al final del túnel, amb una dècada engolint merda a la nostra esquena, et retornen a l'inici d'una galtada i dónes les gràcies per això. Ningú amb un mínim d'intel·ligència pot tolerar el degoteig de faltes de respecte i mofes que arriben des de la planta noble amb tanta assiduïtat.
Així que no, no hi ha alternativa a no ser víuda. L'alternativa a no ser-ho és ser Meritonista.
Tal vegada l'error estiga en centrar-lo tot en dos noms, però és que açò no va, ni mai va anar, de noms. Han aconseguit convertir-ho en una cortina de fum. Açò tracta d'un ideal, d'una filosofia, d'una manera de fer les coses. D'un anhel. Ací resideix la gravetat de l'ocorregut. L'11-S de 2019 va ser un atemptat contra el VCF i tot allò que representa, un acte de violència contra nosaltres. Si fóra una qüestió de noms, o personal, allò haguera durat una setmana en haver seguit el camí traçat, el camí de la lògica, de la coherència i les coses ben fetes. Però va ser una demolició per fases de tot el que vam ser, hem volgut ser, i som, patrocinada per una colla de destarifats. Amb un component perillós: Després de molt de fang tornarem a provar la dolçor de l'èxit, a sentir-nos vius. No es pot pretendre que eixa gratitud s'esborre automàticament perquè a tu no t'agrada. I més quan un nombre important de persones van recuperar la il·lusió quan ja s'havien baixat del vaixell de pura desesperació. Ens llevaren el caramel de la boca quan a penes l'havíem començat a degustar. Eixa ferida no té cura possible en les circumstàncies actuals. La gent no és cega, ni ximple. No pot quedar-se muda veient com altres disfruten d'allò que tenies fins fa 15 mesos mentre vas convertint-te gradualment en un equip menor, tan intranscendent com vulgar, acaparant l'estrambote espais que antany ocupava el prestigi. Assaltant l'anarquia i la brutalitat llocs governats antigament per la lògica, la coherència i el sentit comú. És un xoc de models, estúpid.
En fi, no s'altere. Ja em conec les reaccions. Diran que sí, que ells no són de Meriton, però… Però són els que mai qüestionen absolutament res. Els que sempre estan en primera fila quan de demolir el VCF es tracta. Els que quan diuen alguna cosa ho diuen amb la boca xicoteta i relativitzant. Tal vegada la raó oculta darrere de la parauleta (Víuda) siga que els moleste que es diga en veu alta que ells van aplaudir açò. Que sempre han estat del costat de Singapur en qüestions que el temps ha mostrat depravades, derivant en la mort de l'entitat. Són còmplices, i ho saben. Per això admiren la censura, tractant a la desesperada de convertir en culpable al d'enfront quan no ha fet altra cosa que advertir de les conseqüències de desmantellar un club i deixar la feina en mans d'autèntics albercocs.
Però lo important ja no és això, això és altra pèrdua de temps. Discussions per a faves. Si un enemic com Meriton no és capaç d'unir-nos, de posar-nos a tots d'acord en la necessitat d'acabar amb ells per a salvar l'entitat, és que fa temps que som com el xiquet del Sexto sentido. Només que nosaltres encara no ho sabem.
Noticias relacionadas