X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

opinión

Operació Mallorca

18/01/2020 - 

VALÈNCIA. Demà a migdia el València visitarà Mallorca per enfrontar-se a l'equip vermelló. La relació entre l'equip de les Balears i els de Mestalla ha sigut intensa, prova d'açò són els molts jugadors que han creuat el meditarrani per jugar en un o altre equip: Álvaro Cervera, Pep Serer, Miquel Àngel Moyà, Salva Ruiz, etc.

Però, si parlem del trasvàs de jugadors entre les dos entitats, obligatòriament hem de fer referència al que es va produir a l'estiu de 1997, on d'una tacada, cinc jugadors passaren de ser blanc-i-negres a vermellons, possiblement un dels majors intercanvis fets entre equips d'una mateixa categoria. 

Eixe estiu, el València, presidit per Paco Roig i entrenat per Jorge Valdano, va traspassar quasi mig equip al Mallorca: Vicente Engonga, Xavi Eskurza, Quique Romero, Gabi Moya i Pepito Gálvez protagonitzaren eixe multitudinari traspàs, més la cessió del central Iván Campo. El preu pels sis jugadors va rondar els 1.300 milions de les antigues pessetes, uns 7,8 milions d'euros. Un autèntic xollo per a l'entitat balear vist el rendiment que donaren tan a nivell esportiu com en alguns casos per les seues posteriors vendes.

Dels sis components del “pack” quatre: Engonga, Eskurza, Romero i Gàlvez, havien sigut peces fonamentals del València que, entrenat per Luís Aragonés, havia aconseguir ser subcampió de Lliga només dos temporades abans.

Els sis van eixir de l'València quasi amb l'etiqueta de saldo, en un mateix paquet i traspassats al millor postor i el Mallorca va donar en la diana amb les seues contractacions. Ells, junt als Valerón, Roa, Amato i Stankovic, dirigits per la mà ferma del tècnic argentí Héctor Cuper, es van convertir en l'equip revelació d'eixa temporada, mostrant-se com un conjunt sòlid i eficaç. Arribant a liderar la Primera Divisió en varies jornades, per acabar en el campionat de la regularitat en la cinquena posició, el que donava plaça en eixos anys a jugar l'extinta Copa de la UEFA. Si en Lliga la campanya vermellona fou brillant, en el torneig coper encara va ser millor, al classificar-se per a disputar la final.  Una final que, casualitats de la vida, es va jugar al camp de Mestalla, i en la que van caure derrotats pel FC Barcelona, a la tanda de penals, després de concloure el partit i la pròrroga amb empat a u.

Eixa campanya va significar l'inici del període més brillant dels de Palma, en el que guanyaren la Supercopa d'Espanya i arribaren a jugar la final de la Recopa d'Europa.

Com pot observar-se, eixa transacció multitudinària de jugadors va ser un tot un éxit per a un Mallorca on les coses es feien bé, gràcies, entre altres factors, al grup de professionals que dirigien les diferents àrees del club, on ja destacava un jove Mateu Alemany.

Per la seua part, els de Mestalla, amb un planter molt renovat, després de les catorze baixes produïdes durant l'estiu, va iniciar la Lliga perdent els tres primers partits. Paco Roig va perdre la paciència, va destituir a Valdano i fitxà com a recanvi a Claudio Ranieri, un entrenador amb una visió del futbol completament oposada a la del seu predecessor.  Els resultats tardaren en arribar i després d'una derrota contra la UD Salamanca, el 30 de novembre de 1997, Roig va presentar la seua dimissió.

Amb tot, Ranieri, amb un futbol fonamentat en una defensa ferma i les ràpides eixides al contraatac va aconseguir classificar l'equip en la  novena posició i classificar-lo per a la Intertoto.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email