VALÈNCIA. El primer cap de setmana on sembla que l'estiu ha desfet la maleta ha vingut amb la Euro a ple rendiment. Tres partits al dia donen per a carregar la despensa d'aperitius i fer una visita a l'orxateria Paco a per un poal d'orxata mixta i fartons per a solidaritzar-te amb el cool break, si el fan. Per als no iniciats, orxata mixta és, no crec que sorprenga a ningú, meitat orxata mig cuallada, meitat líquida. Com la que te venen en qualsevol supermercat, més o menys. Però clar, la de Paco està més bona. L'aficionat al sillon-ball té això. És capaç de demanar més esforç amb la boca plena de papes o cacaus. De fet, en el moment d'escriure este article, Austria-Macedonia del Norte sóna per la televisió, celebrant el gol de Pandev com si fora teu. Per solidaritat amb les coronetes, que com diu @FedericoMemela, hi ha vida amb coroneta, pel pobre i que es veja la mortadela. Goran Pandev, un dels noms més molons del futbol, que sembla que ha marcat un gol ja en el moment de cantar l'alineació.
I ha tingut bona arrancada la Euro, plena d'emocions. Encara que dir emocions a l'esglai amb Eriksen seria frivolitzar en excés. Passe el que passe, crec que la Euro 2020 que es va jugar en 2021 serà recordada pels moments de professionalitat mèdica danesa, per la capitania de Kjaer i per traslladar a tot el món el significat d'equip. Hem arribat a un punt que volem coses fàcils i senzilles. Un partit que no te deixe fer siesta per emocionant, ginebra sense estridències i, com sempre, el whisky bo sense gel. I més enllà. Ara estem més agust en un club privat, en una planta baixa ben acondicionada on no falte de res líquid i sòlid que en qualsevol local de moda on tarden una eternitat en ficar-te qualsevol combinat.
Hui ja ens vindrà el drama. Per ser dilluns i perquè ja no podrem vore el futbol eurocopil amb despreocupació. Ja saben, España. Sense Ramos, que sembla ser un drama allà on les ràdios nacionals. M'ha recordat a quan Michel, el del Madrid, el de 'Suena Michel', no va anar a un Mundial i, estant encara en actiu, si no recorde mal, es va ficar de comentarista en la tele. Fent-ho bé, a més. Estaria bé que algú fera el mateix amb el capità de la selecció en l'exili. O una columna. Encara que la escriguera un 'negre', ficant el careto i au el sevillà. O un podcast. No molt llarg, per a no complicar-ho massa. Seria negoci segur, sense dubte. O només és una flipada còmoda d'un diumenge de vesprada, veient un Austria-Macedonia del Norte. Coses de la barra lliure futbolera i la comoditat que busques quan et vas fent major. I això que encara no s’ha ficat a jugar Holanda, que ara són Paises Bajos. Lo dit, ens fem majors.