VALÈNCIA. Sembla que qualsevol temps passat és millor. I en futbol, més. Li recorde fa temps unes declaracions de Castellanos que, una vegada retirat, si anava al camp i l'equip no funcionava bé, els aficionats es giraven i li deien que amb els de la seua època al camp, les coses serien diferents. Castellanos, un dels jugadors que més murmulls ha alçat a les grades del vell Casanova, contestava, amb molt d'encert, que sempre els que no estan són millors. I aixina és ara al Valencia CF. De tant en tant, en eixa manta calenteta que és la nostàlgia futbolera quan les coses van malament, arriben onades de temps passats. I últimament Piatti i Feghouli han patit la prova del carbono-14 en la comparativa selectiva que donen les xifres, que sembla que són, baix el calent prisma nostàlgic, mereixedors de lona al camp.
Amb els jugadors antics ens passa com amb les anteriors parelles d'un. Idealitza i recorda les coses bones i no les que te van fer perdre els papers i separar els camins. Ens quedem amb el trailer de la pel·licula de la nostra relació, les reconciliacions després de les baralles, els besos apassionats baix una tormenta d'estiu o els sopars amb els brindis íntims a la llum d'una lluna que no recordes com era però que el teu cap ha decidit que siga plena.
Està clar que, comparativament, potser tingueren lloc a l'equip actual els nostres protagonistes vintage. Segurament secundari. I també és una altra manera de llançar una pedra a la mala gestió actual de Meriton. Piatti, Feghouli, Marcelino, el Villarreal i moltes altres coses més no són més que comparatives per assenyalar que mal estan fent-se les coses ací i que bé allà. I no deixa de ser una manera com altra de masoquisme en clau valencianista. I cadascú viu el valencianisme a la seua manera. Però després no val queixar-se amb les conseqüències per a la salut. Res es trau, més enllà de fer sang negra.
Potser, una de les solucions siga dirigir la mirada als e-sports que sembla, pel que diuen els que controlen el tema i que són més joves que vosté i jo, és el futur i on està la pasta. Igual algú pot plantejar als gamers que van comprant equips de les categories inferiors, com Ibai Llanos amb les seues intencions futures amb el Real Murcia o DUX i la seua realitat amb l'Internacional de Madrid, que per ser dirigits des de la distància, millor amb experts dels comandaments i les grans audiències. O fer com el West Ham. Per què el West Ham? Busquen i pregunten.