El fet de fer anys, a banda de les arrugues, és la capacitat de vore les coses en perspectiva. Ni quan s'acaba el primer amor és la fi del món ni els moviments del teu equip són un drama. Tu, que has fet acampada per aconseguir entrades, que t'has menjat el puro acabat d'encendre en aquella final de deu minuts, saps que el Valencia CF sempre s'alça. I si arriba el moment que no ho fa, cal decidir si és teu de veres o no. Perque al Valencia CF no se'l pot deixar com el que deixa de visitar un bar. És una cosa més. Crec que ho saben.
Els nostres pares i tios van viure allò de baixar a segona. Abans van tindre que tragar que en el Casanova vingueren espectadors de blaugrana Barça per llevar-te el puesto. Val, no era el teu, però la familiaritat feia que estagueres al costat del teu amic o cosí. Perque el camp és ta casa. I no es va deixar de renovar el pase. Eren mals temps. Quan Roberto i Tendillo van moure, per diferents motius. I només podien abraçar-se a Subirats, als joves i a un uruguaià que venía de ser mundialista anomenat Bossio. Bo, i a Pedro Alcañiz. Dirigits per Don Alfredo.
Ells, els nostres, ens van dir el que era el Valencia CF. Era dir sí sense condicions. Per damunt de tot. Val, podries ruire't de l'errada de fulano o mengano. Però, per dins, maleïes l'errada. I no parles malament del meu equip si eres de fora perquè aniré a mosegar on fa mal. Com ara fan els Carreño i companyia que, com sempre, quan parlen del que hi ha ací, ho fan d'oïdes i sense saber. Per tant, cal resetejar els nostres caps i tornar a allò. Quan venia a entrenar al Valencia CF un entrenador del Cádiz i no hi havia fitxatges amb noms rimbombants.
Fe. Per Kang In, que té la insolència de la joventut plena de talent. Per Gayà, que serà digne hereu d'Arias, Claramunt, Juan Ramón, Castellanos, Fernando i Camarasa, per dir-ne alguns. Per l'entrenador, que va a intentar coronar-se com tècnic pro en l'oportunitat de la seua vida. Per totes estes coses, cal fe. Com sempre.
La llotja? És el que hi ha. No es pot fer res, llevat de mostrar disconformitat amb el que es fa. Des del respecte. Sense tindre com a vara de medir allò que es diu i es fa en les xarxes socials. No seria intel·ligent per cap de les parts. Per molt enrarit que estiga l'ambient. Per moltes raons que es tinga per estar calent com una mona. El Valencia CF es com pendre la Primera Comunió. Una vegada ho tens dins, ja no pots desfer-te d'ell.