Igual jo rascaria més

VALÈNCIA. Suposem que són certes les teories que apunten a Marcelino com l'eix de tots els mals del València CF. Suposem que se li destitueix i s'obra una transformació digna del millor Doctor Jekyll i l'equip comença a fer gols com a xurros i a guanyar partits. Posem que amb un canvi d'entrenador, Lato no falla el 0-2 en Mendizorroza, ni Rodrigo el 1-2, ni Batshuayi el 2-2. Jo crec que no és així, però imaginem-ho.

Amb això no exculpe al tècnic asturià d'haver afeblit la plantilla en el canvi de Batshuayi i Gameiro per Zaza. Amb això, no excloc la seua extravagància en el fitxatge de Piccini -que no va complir una gran temporada en el Betis-. Amb això no excloc el seu encabotament en el 4-4-2. Amb això tampoc excloc la sospitosa intervenció d'Eugenio Botas (agent de l'entrenador) en molts fitxatges. Amb això tampoc excloc la meua estranyesa amb la duresa del cos tècnic davant la bàscula la temporada anterior i la laxitud mostrada enguany. I tampoc oblide que amb fitxatges com Wass o Batshuayi hi havia una unanimitat quasi absoluta al carrer. Quasi la mateixa que afirmava que en mans de Marcelino i Mateu els amos de Singapur per fi havien deixat el club en mans de professionals que sabien de què anava el món del futbol i la part esportiva descansava en bones mans. No excloc res de l'exposat anteriorment. Però tornem al començament, posem que hi ha una destitució de Marcelino. Perquè per damunt del que jo crega, els resultats manen.

La primera pregunta que cal fer-se és: qui pren eixa decisió? La segona és: tècnic interí fins a juny, o a qui vinga se li dóna el que queda i una miqueta més per a establir les bases d'un nou projecte? Però posem que es dóna amb un tècnic, el que siga. El que aconsella Mateu, o que Mateu cau en desgràcia perquè el fracàs de Marcelino és el seu també, i el tècnic el tria Peter Lim amb el comandament a distància des de Singapur amb escala en Yoryelandia.

I posem-nos en el millor, de veres. Posem-nos que l'equip es dóna la volta com un calcetí i comença a guanyar. Qui garanteix que eixe tècnic vaja a continuar? 

Miren, a on vull anar a parar és que el mal igual és més profund que tirar o no a Marcelino. Igual cal rascar una miqueta més i preguntar-se perquè de quatre anys de Mériton (i de moment este, cinc) només en dos el tècnic ha acabat una temporada sencera. Perquè des de l'arribada de Mériton només dos anys de quatre (i de moment est, cinc) l'equip ha arribat a la Champions i la resta ha quedat per davall del desé lloc. Perquè no hi ha una secretaria tècnica que evite el poder total del tècnic que li condueix inexorablement al fracàs (Nuno abans, i Marcelino ara). Perquè no s'aprén dels fracassos anteriors i es canvia el model. Perquè el València CF s'allunya amb passes de gegant de l'elit futbolística nacional (i no diguem ja europea). Poc se li pot tirar en cara a Peter Lim amb els diners invertits este estiu en l'equip. Però hi ha una estructura que l'ajude a rendibilitzar la seua inversió? Des que es carregaren a l'última secretaria tècnica estructurada que va haver-hi, tot passa per una única persona (i quan dos d'eixes persones han sigut García Pitarch i Alesanco un entén que aterraren per ací tècnics del prestigi de Gary Neville o Ayestarán).

Pot ser que el problema siga del model. Pot ser que tirar a Marcelino siga una solució, però crec que no serà la que arregle els mals a mitjà i llarg termini. Almenys, això és el que crec.

PD: un altre dia parlaré del model social. De voler fer un Centenari sense gastar-se un euro o de com en el club hi ha empleats que comencen a mirar amb por com el València CF es mostra com un club allunyat del carrer mentre en la vorera d'enfront van guanyant a poc a poc eixa batalla.