Punt i a part o punt i seguit?

VALENCIA. Sorpresos ens trobem encara després de l'anunci dimecres passat de la confirmació per part del València CF de les negociacions del club de Mestalla amb Mateu Alemany com una de les possibilitats a l'hora de convertir-ho en el seu nou director general.

En condicions normals, la notícia significaria una extraordinària novetat. Ens podria portar a pensar que per fí Meriton assumix que no estan capacitats per a dirigir un equip de futbol d'elit i es llancen en braços de professionals.

Però és Meriton, no ho oblidem. Com ells mateixos s'encarreguen de recordar segons bufa el vent, la seua lògica no és la nostra. Així que no sé exactament que es pretén a l'anunciar als quatre vents una nova estructura, ni què es pretén amb la seua posada en marxa.

Vaja per davant que no tinc aversió a priori per cap executiu per la seua procedència geogràfica. Als executius se'ls ha de valorar pel seu treball i no em cap dubte que bons i roïns n'hi ha en totes parts. Després ja cabria entrar en si és més adequat que qui ocupe certs llocs d'importància en un club amb la història que té el València CF, siga o no algú que conega la casa. Però d'entrada no em pareix massa just desqualificar un executiu per la seua procedencia.

Primer perquè bàsicament, i com ja he dit abans, no sé què vol Meriton d'esta nova estructura. Desconeixem quin és el rol que li van a conferir al nou director general. La incògnita de si açò és un punt i a part com a base d'un nou rumb hauria d'il·lusionar. Però tot això passarà per la independència que se li atorgue al nou CEO. I miren, jo no visc en els Mons de Yupi, entenc que hi ha certes decisions finals que han de ser cosa del propietari -per a va arribar i els va posar quan ningú més ho va fer-. Però de la mateixa manera entenc que teledirigir des de 15.000 quilòmetres, ralentitzar els temps de certs processos perquè et negues a acceptar que has d'adaptar-te tu al futbol i no el futbol a tu, despatxar en ta casa per a fer-li un càsting a cada un dels que vagen a ser entrenadors, recolzar-te en un 95% de les vegades per a fer fitxatges en un amic que t'ha costat ja una bona pila de milions, deixar un club sense estructura professional a la deriva i no fer res per millorar la inacció de decisions en el dia a dia, no és de rebut. Ignorar l'aficionat -a qui deu la seua arribada a este club- no és de rebut. Despreciar i ignorar els 98 anys d'història d'este club i als seus símbols i llegendes, no és de rebut...

Així que entenc tot que tot allò que acabe d'enumerar en l'últim paràgraf és allò en el que ha de vindre a treballar Mateu Alemany -o qui siga el triat finalment-. Si es pretén un punt i a part, fantàstic.

Però si pretenem un “florero” engominat per a donar la cara davant dels micros en la tele quan acaben els partits. Si pretenem un "Suso" en la direcció general -com ja ho hi va haver-hi en l'esportiva- que simplement siga l'enèsima capa de maquillatge de Meriton, si açò no serà més que un punt i seguit, dóna el mateix Mateu Alemany que Melània Trump.

Sí em crida algún punt l'atenció de manera molt poderosa. Que el club isca en un comunicat de premsa de manera irada a negar les vinculacions d'Alemany amb Tebas és com menys simptomàtic. És una reacció molt pareguda a la mateixa que es va donar quan fa uns tres anys alguns companys van vincular Mendes amb el València. El temps ha demostrat que eixe comunicat era tan ridícul com irreal.

Ho dic perquè, primer a ningú se li escapa l'estretíssima i més que òptima relació entre Alemany i Tebas. I segon, Lim el que vol amb Alemany és arreglar el València o estretir més els llaços d'unió amb Tebas? Ací ho deixe, però un dia aprofundirem en què pot haver ocorregut perquè Tebas passara en menys de tres mesos de dir que no es fiava d'inversors com Lim a assegurar que era el millor projecte possible per al València. Inclús cabria preguntar-se, on i amb qui va estar Tebas el cap de setmana del GP de Formula-1 a Singapur?

Però això, serà un altre dia.