VALÈNCIA. Diuen que el futbol, com la vida, són detalls. Que són estos els que marquen la diferència. I crec que en el València d'açò en sabem bastant. En els dos vessants: tant el positiu com en el negatiu. Encara que, no sé si sols és cosa meua, els primers que em venen al cap tenen tints catastrofistes: aquella acció de Fede Cartabia en el cantó del fons sud prèvia al famós gol d'M'Bia, la camiseta trencada de Nikola Zigic que va suposar l'eliminació dels d'Unai Emery al vell Calderón o sense anar més lluny, el remat de Gameiro quasi a porta buida que dijous passat haguera significat el 3-0 i la classificació virtual per als quarts de final de l'Europa League. Això sí, confie en el fet que a Krasnodar l'equip mostre la seua millor i no ens hàgem de recordar de l'esmentada ocasió. Però ja hi ha prou de fer-se l'hara-kiri. Hui tinc ganes de destacar els detalls positius. Aquells que a estes alçades de la temporada em permeten ser optimista. Que temps per a plorar sempre tindrem.
DETALL 1
La foto. La passada setmana, tal dia com hui, titulava el meu article 'eixir en la foto' alabant el pas enrere que Alemany i Longoria donaren durant les celebracions a la balconada després de derrotar al Betis en la Copa. Tant ells com el mateix president, Anil Murthy, reservaren el protagonisme per als autèntics herois d'aquella nit: els jugadors i el cos tècnic. Doncs bé, divendres qui va eixir en la foto fou Marcelino. El tècnic posà al costat de Peter Lim en la reunió en la qual es fonamentà el projecte de la pròxima campanya. Vaig a dir més, en una trobada en la qual estaven tots els mandataris -Murthy, Alemany, Longoria, Koh i Bai- la imatge que el club va compartir amb els mitjans de comunicació va ser, precisament sol de Lim i Marcelino. Una demostració -així ho reflectia també la nota pública- del suport absolut del màxim accionista cap a la figura de l'asturià. Com s'ha de fer, sí senyor! I com no va produir-se en l'última visita del magnat de Singapur al Cap i Casal en el mes de desembre. Entre altres coses perquè ni tan sols va acudir al dinar. No va estar convidat. I no ho estigué, perquè aleshores, per molt que ho neguen, el València de Meriton volia carregar-se al míster. I no me cansaré de repetir-ho. Si Piccini no marca en l'últim sospir davant l'Osca, hui Marcelino no seria entrenador en Mestalla. Ja saben, qüestió de detalls.
DETALL 2
El perdó. Parlant de Piccini, l'italià ha donat un bot de qualitat en este 2019 que, sincerament, no esperava. La seua arribada em va generar molts dubtes i el seu rendiment durant els quatre primers mesos de competició, encara més. Però ha despertat. Cristiano, el nostre, ha crescut tant que m'atreviria a dir que ho ha fet a major ritme que l'equip i s'ha convertit en una peça bàsica en l'onze. I el que encara és més important: sap on està. Tant que va tindre un gest que, sense conèixer a la persona deixa patent quina classe de tipus és. Perquè després de cometre una errada en el gol que permet al Krasnodar arribar amb vida al duel de tornada, el lateral va escriure açò en el seu compte d'Instagram: “Una victòria sempre és una victòria, si bé el resultat podria haver sigut millor de no haver encaixat un gol que ens haguera permés afrontar la tornada amb major tranquil·litat. No puc permetre'm una falta de concentració com la d'ahir en una eliminatòria d'aquest nivell i per això demane disculpes als meus companys i a l'afició”. Que volen que els diga? Jo sempre voldria comptar amb futbolistes així en el meu vestidor: capaços de superar mals moments i amb capacitat crítica. I per damunt de tot, humils.
DETALL 3
Els abraços. Els dos amb un denominador comú: Rodrigo Moreno. L'hispà-brasiler està de dolç. Ha recuperat la màgia: marca, assistix...i lidera. El davanter ha demostrat en els últims dos compromisos que pensa més en ja del hui i l'ara. Dijous abraçant a Marcelino donant-li les gràcies d'una manera explícita per haver apostat per ell, sobretot en els pitjors moments. Però em quede amb el d'ahir. Més enllà del resultat final, la celebració del 0-1 va ser la viva mostra de com el '19' és conscient de la importància que té recuperar al millor Guedes per a aconseguir els objectius. Si Rodrigo t'ho diu, creu-te'l Gonçalo, creu-te'l. Et necessitem.