Hoy es 2 de julio y se habla de
lay hoon valencia cf
valencia cf
LALIGA
LEVANTE UD
plaza granota
JOSEP BOSCH
opinión pd
lay hoon
MERCADO DE FICHAJES
VALÈNCIA. Esta vesprada, el primer equip de l'València tornarà a l'escenari on va aconseguir la seua última gran fita: la copa del Rei de la passada temporada, la copa del centenari.
Des d'eixe 25 de maig, el Benito Villamarín, el camp del Real Betis Balompie, es va incorporar a l'imaginari dels aficionats valencianistes, com abans ho feren altres estadis que veren alçar un títol als blanc i negres. Entre estos escenaris trobariem els altres dos estadis sevillans: La Cartuja i el Ramón Sánchez Pizjuan.
La capital sevillana, des de fa vint anys, ha estat estretament unida a campionats guanyats pels valencianistes. Per eixe motiu, per a molts aficionats la ciutat de la Giralda és considerada com a “terra santa”.
Esta exitosa relació entre els de Mestalla i la capital andalusa es va iniciar al 1999 i l'escenari d'eixe primer éxit fou l'estadi de La Cartuja, una instalació construïda per albergar l'únic mundial d'atletisme organitzat a Espanya i que hui està en un estat ruïnós, una mostra més de l'època en la que el destarifo i el malbaratament dels recursos i fons públics estaven a l'ordre del dia . Allí, tota una generació d'aficionats valencianistes va viure, en primera persona, el que era guanyar un gran títol després d'una llarga sequera des de la Supercopa de 1980.
Els Cañizares, Mendieta i “el Piojo” López, en un partit inolvidable, no li donaren cap opció a un Atlético de Madrid que sols va saber encaixar gol rere gol fins al 3-0 final. En eixe primer peregrinatge a Sevilla més de 20.000 valencianistes acompanyaren als jugadors de Ranieri.
La segona gran cita amb Sevilla va ser el 9 de maig de 2004, al Sánchez Pizjuán. Allí, el València, entrenat per Rafa Benítez, va guanyar, gràcies als gols de Vicente i Baraja, el partit que matemàticament li permetia celebrar la segona Lliga guanyada en tres temporades. El feu sevillista va vore com un València, que tres dies abans s'havia classificat per a la final de la Copa de la UEFA, guanyava la seua sisena Lliga jugant a la perfecció amb jugadors poc habituals com Jorge López, Sissoko, Xisco i Oliveira. Una mostra de com funcionaren eixa campanya les rotacions de l'entrenador madrileny.
Després d'esta victòria sols quedava conquerir un estadi sevillà: el Benito Villamarín. I el passat 25 de maig es va complir eixe objectiu.
El desplaçament valencianista a la ciutat andalusa novament va ser massiu. Milers i milers d'aficionats ansiosos de tornar a vore el seu equip alçar un títol, després d'onze anys, van acudir a la gran cita amb motiu de la final del torneig coper. Bufandes, banderes, samarretes i molta pólvora ompliren carrers i places de colorit i soroll. Sobre la gespa de l'estadi bètic, els deixebles de Marcelino, van poder completar el particular “triplet” blanquinegre a Sevilla vencent en una vibrant final al Barça.
D'esta forma, els de Mestalla van arrodonir el seu periple triomfal pels tres grans camps sevillans: La Cartuja, el Pizjuán i el Villamarín. Tres estadis escenaris de tres nits màgiques i glòrioses, unides per sempre a la història centenària del València.