Perquè tampoc ha plogut tant en esta ciutat quan dir que Jorge Mendes no era el dimoni era quasi una blasfèmia. Apareixia el Tribunal de la Inquisició de les xarxes socials per condemnar-te a la foguera més gran que poguera existir...

O és que ha hagut molts estius en els quals l'estrela, o una de les estreles de l'equip, haja retallat més de déu dies de les seues vacances per posar-se a punt amb la resta de companys? A què no? Doncs bé, Rodrigo, el màxim golejador ho ha fet...

Diu la llegenda que un seguidor del València va aplaudir als seus futbolistes el dia en el qual perderen un partit. Amb eixa retranca es veu Mestalla més enllà de Requena. Eixa és la imatge, equivocada per descomptat, que hi ha d'una afició tan exigent com exemplar...

I eixe cuquet que, de segur, ara està corrent-li per la panxa, que algú li'l faça arribar a Peter Lim. Ell té la clau. De la capacitat que demostren els Murthy, Alemany, Longoria i, sobretot, Marcelino a l'hora de contagiar a l'amo dependran en gran part les opcions dels blanc-i-negres de competir amb els grans transatlàntics...

S'acaba la temporada i, amb el València ja classificat per a la pròxima edició de la Lliga de Campions, arranca el mercat. El mercadeig, millor dit. S'enceta un inacabable ball de noms que il·lusionen i desil·lusionen...

En el València, per exemple, hi ha hagut de tots els colors. També dels encertats. Un d'ells amb nom propi: Ferran Torres. El canterà, que dimarts va renovar fins al 2021 i que ahir quasi no va tindre minuts -Marcelino preferix dosificar a la seua perla-, és un d'eixos nanos "diferents"...

Un any després del seu aterratge no hi ha ningú que, tirant la vista arrere, baixe de notable alt la qualificació del director general. Jo, el primer. L'empresari ens ha tapat la boca a tots aquells que dubtàvem de la seua capacitat per pegar-li la volta a un club, el qual navegava a la deriva...

Catorze anys havien passat de l'última victòria al Sánchez Pizjuán. Quasi tres lustres des que el València es proclamara campió de Lliga...

La Champions és el lloc del qual mai havia d'haver eixit una entitat del prestigi de la blanc-i-negra. Però no vaig a caure en el ja tantes vegades repetit "d'on venim". No, em negue. El passat és passat, sols servix per a aprendre d'ell i per a no cometre les mateixes errades...

És evident que el missatge no arriba, que tot i que les coses estan eixint rodones en l'àmbit esportiu, el destinatari final de les alegries no acaba de rebre-les com toca. Continua havent una distància sideral entre l'entitat i la seua gent. Entre els mandataris i els abonats. Entre el cos tècnic, els jugadors i els incondicionals...

No obstant això, hi ha una cosa que sí que em preocupa. Dóna la sensació que si seguixes l'actualitat d'un equip -en este cas la del València- has de defensar que el perjudiquen més que a la resta...

Jo confie en Marcelino i en els seus. Tant és així que, tenint un contracte fins a 2019, el renovaria demà. O millor, hui mateix. Sabent que de tant en tant s'equivoca i que Déu Nostre Senyor a soles hi ha un. Però haurà de matissar coses pel bé del València. Pel seu bé. Perquè no passe com en Vila-real...