Testosterona i llotges

VALÈNCIA. El futbol són cicles. Prova error. Potser com la vida. Sempre es dona com a solució la testosterona davant mals resultats. I quasi sempre es fica això damunt de la taula a bou passat. Quan no val per a res. Només per tindre certa coartada de cara a la galeria. Apel·lar a l'homenia com a resposta per a tot. I correr. Correr. Encara que siga com pollastres sense cap.

Però clar, quan es corre només, només correr tampoc val. Necessites lligar passades en les transicions. Mostrar ofensivitat amb talent als peus. Amb principis ofensius. Aleshores, quina és la solució? Evidentment, una combinació de les dos. Com contra el Barcelona. Però no es té sempre davant un rival amb bales mortes. Pots tindre davant a veterans en mil guerres que encara oloren a napalm pel matí. Soldado i Molina, per exemple. El resultat, ja el saben.

I ara, el calendari no admet més errades. Ni tàctiques, ni d'actitud. Amb Mallorca i Getafe estan gastades les declaracions exculpatòries. I Atleti i Atalanta faran cara o creu a la temporada. El Dia dels Enamorats pot acabar en drama o baby boom. Com el de Jaume en la final de copa. I per la nostra salud, millor que no siga drama. Malgrat que l'objectiu estiga només a dos punts, planeja per l'aire ganes a Celades. Tal volta siga sensació particular i la sang no arribe al riu. Però les declaracions del president parlant de la línia de treball que es vol implementar al club no ajuden a tindre tranquilitat institucional. No es la zona noble la millor de les teues armes. Però en altres llotges, amb gent del terreny, no van molt més sobrats que ací. Barcelona, novament, com a exemple del que no. Per aquells que tenen com a dogma de fe la partida de naixement.

Per sort, encara que febrer arriba carregat d'emocions, el dia a dia dels rivals ajuda a mantindre l'esperança. Atleti en transició, Sevilla amb una de freda i una de calenta i la Real amb eixe beneït problema de ser semifinalista de copa. I esperem que al Getafe li entre mal d'altura i tremolor de cames, encara que la dinàmica indica el contrari. Confiem que Parejo torne a tindre frescor al cap. És fonamental per al Valencia CF. Es vullga o no, és el manòmetre esportiu de l'equip. I ara no està fi. És evident. I també és tasca de Celades buscar alternatives. Per sort, ara està arribant el fitxatge d'hivern més il·lusionant, Guedes. I no sé vostés, però donar respir als que semblen un poc baixos de cames, encara que estiga medit per la preparació física, sempre ve bé.

Febrer, on han de demostrar que tots són una gran plantilla. No hi ha més.