Todo OK José Luis

VALÈNCIA. Lo meravellós de la fi de Meriton és que està sent una versió en 4K al de Soler. Tant que, tirant de memòria, veus vindre el següent pas. Fins i tot els mateixos que al·legaven a crits que allò d'estar en ruïna era un invent fruit d'una gran conspiració amb foscos interessos continuen comptant les mateixes bobaes que pregonaven fa dotze anys. Inclús trobes nicks (al 2008 tancats en fòrums, hui en xarxes socials) aplaudint el discurs oficial amb el mateix entusiasme d'antany, amparant-se en el mantra del ‘els ha posats, no com altres’ per a justificar-lo tot. 

També havia un Zaragosí en aquells dies on es feien programes de ràdio de tres hores en homenatge a Juan Soler per a demanar-li que no dimitira, amb al·luvió de cridades telefòniques en directe per a fer-li l'ona al constructor i evitar que “ens deixara en mans de Morata i Llorente” (les preocupacions eren tan bobes com les actuales, què més donaria que el VCF estiguera a un pas de liquidar-se, lo important era no donar-li la raó a Morata). 

El menda en qüestió es deia Alberto Martí; Cash Flow per als amics. “El València no està en liquidació, té una xicoteta estretor econòmica”, va ser una de les seues últimes aportacions, al maig de 2008, com a vicepresident econòmic. Dos anys llargs negant-ho tot es va passar. L'esclat de la crisi al octubre d'eixe any va servir al solerisme, com li està servint al meritonisme el Covid, per a tapar-lo tot quan la pudor era tan intensa que ja no havia manera de negar lo evident. 

El llegat de Martí és grandiós, anem amb unes frases: “La situació no és ni de lluny angoixant, ni molt menys, com es diu, és la pitjor en la història del club”. “Ni el València, ni València, permetran que les obres de l'estadi es paren”… 

Eixa lluita contra la realitat que va emprendre Cash Flow és la que l'altre dia va accedir a interpretar el conseller terrenal de Meriton, repetint com un lloro els discursos pertinents en un absurd exercici de creure que posant un rostre conegut seria més efectiu colar la mentida. 

Amb un grup de gent que quan es vagen a casa viuran tranquils i aliens al immens menyspreu que despertarà pronunciar els seus noms, com al nefast record que deixaran, no arribe a entendre que gent d'ací es preste a arrossegar el seu cognom pel fang. Com si no foren conscients que les seues cares quedaran lligades per sempre al desastre. Assenyalats per a tota la vida. 

O és un greu cas de ceguera o ha de respondre a interessos adquirits, no li trobe més explicació a una actuació que frega la humiliació. Més, quan els propis empleats van pels cantons tirant pestes de la gestió de Meriton. 

La nova és, després de fardar de youth policy, publicar al fanzine finançat per Peter Lim que els joves no estan preparats per a este nivell. Hui blanc, demà negre. Solerisme strikes again. Què creuen que ocorrerà quan ho lligen al vestuari, sabent com saben qui dicta lo que es publica al pamflet? 

Igual que feia Martí, exercint de portaveu d'un desastre, Murthy i Zaragosí van de la mà amb el disc ratllat preparat. Però hi ha qüestions que haurien de contestar en lloc d'esforçar-se tant a tapar les vergonyes amb arguments buits i grossers. 

En què ajuda a l'entitat destruir la reputació del club d'esta manera? 

Com es controla el risc financer devaluant jugadors, plantilles i marca? 

Pretenen atraure talent al club actuant de manera sistemàtica i repetitiva amb tal violència contra empleats, tècnics i jugadors que han donat glòries i resultats financers? 

Quina imatge creuen que transmeten al món tirant a tot aquell, penyes, aficionats o professionals, que mostren la més mínima discrepància? 

Poden explicar com nassos es construeix un club sòlid i estable amb una estructura esportiva més pròpia de tercera regional, quedant tot en mans d'un representant amagat darrere de gent que no té ni idea de futbol? Com pretenen ser competitius afeblint un equip que va quedar a meitat taula? 

Tant que es vanaglorien de rigorositat financera i sostenibilitat, on estaven mirant quan el deute es disparava fins a situar-se a nivells de 2008? I quan van acumular 100 milions en pèrdues de 2014 a 2017? 

Per curiositat, em poden comptar alguna gestió de Kim Koh o Anil Murthy (2,7 milions entre els dos en sous i dietes) que haja aportat alguna cosa al VCF? Només una.

S'està cobrant Peter Lim el préstec al club, o té pensat fer-ho pròximament? 

Per què si ha fet una nova aportació econòmica als comptes els futbolistes no estan cobrant? Quin bé li fa a la imatge de l'entitat, i a la del mateix Peter Lim, arribar a eixa situació? És tot una excusa per a justificar una venjança? 

Respon tot a endreçar els balanços per a posar l'entitat en venda? 

Colar amb insistència la qüestió de l'avorriment de Lim (això també ho feia Martí amb Soler) en tota autoentrevista que es fan és una manera com qualsevol altra d'admetre que només queda posar-li dia i hora a la seua eixida. El dubte és si també serà a lo Batiste, qui no va voler vendre quan va poder, i no va poder vendre quan va voler.