“Todos semos andaluces”

VALÈNCIA. Hui es compleixen 33 anys del descens del club de Mestalla a segona divisió. La ruïnosa situació econòmica del club, originada en gran manera per la reforma de Mestalla per al Mundial 82, va transformar, al club victoriós de finals dels setanta i primers anys dels huitanta, en un equip, que lluitava per mantenir-se en primera. El primer match ball el va salvar al 1983, amb un gol de Tendillo al Real Madrid, en la última jornada que va obrar el miracle. Desgraciadament, en la temporada 1985/86 no es va poder esquivar el descens, després de completar una nefasta campanya. Tot i que la temporada va acabar el 20 d'abril, l'equip valencianista va consumar el descens matemàtic en la jornada anterior. 

El València va perdre el dia 12 contra el Barcelona al Camp Nou, sols quedava resar i esperar altre miracle en forma de derrota del Cadis al seu camp contra un Betis que no es jugava res. 

Cadis i Betis se les van arreglar per empatar a zero al Carranza, un resultat que salvava als gaditans del descens i consumava el dels valencianistes. 

Els detalls d'eixe empat, més que pactat entre els andalusos, posteriorment varen aparèixer publicats a la prensa. Calderón, jugador argentí del Betis, va confirmar en el programa de José María García, que el vicepresident bètic, Francisco García de la Borbolla, els va oferir abans del partit, una prima doble, 95.000 pessetes, per puntuar, amb la qual cosa l'empat els valia als jugadors. El directiu va dir als jugadors que n'hi havia prou amb un punt per acabar la Lliga per davant del Sevilla. 

La plantilla bètica va discutir si acceptava esta oferta o un oferiment rebut del València.Segons José María García, les discussions van provocar discrepències entre els jugadors. García de la Borbolla els va assenyalar també que no havia d'enviar-se a Segona a un equip andalús i a més que el Betis estava negociant amb el Cadis jugar eixe estiu el torneig Ramón de Carranza, cobrant una quantitatmolt més elevada que el que era habitual per a un equip de la seua categoria. 

Segons conten els qui varen presenciar eixe simulacre de partit ambdós equips van realitzar sobre el camp un pacte de no agressió, entre l'alegria d'una grada on s'arribà a exhibir una pancarta on podia llegir-se “Todos semos (sic) andaluces”. 

Este empat a zero va posar fi a 55 temporades sense interrupció en Primera i a una història plena d'exits en forma de campionats estatals i europeus. Eixe descens va suposar el moment més dur de tota la centenària trajectòria del club de Mestalla. Per fortuna eixe malson sols va durar una temporada.