Un any sense Mestalla

VALÈNCIA. Hui, a pocs dies de complir-se el primer aniversari de l'últim partit jugat amb públic a Mestalla, pot ser un bon moment per reflexionar al voltant del que ha suposat per al València esta absència prolongada d'aficionats a les graderies del coliseu de l'Avinguda de Suècia.

El 29 de febrer, data de l'últim partit amb públic a les grades, el València va jugar contra el Betis i el matx va finalitzar amb victòria dels homes d'Albert Celades per 2-1, gràcies als gols marcats per Kevin Gameiro i Dani Parejo.  Eixa nit l’assistència va ser de 37.410 aficionats. Alguns d'ells havien presenciat, pocs dies abans, en directe la debacle patida a Milà davant l'Atalanta de Bèrgam a la Champions League. Milà i Bèrgam, dos ciutats que poc després es convertirien en el trist epicentre d'esta pandèmia.

Uns dies més tard, el dimarts 10 de març, arribaria la disputa del primer partit sense públic, poc abans de la implantació de l'estat d'alarma a Espanya.Aquella nit, sense el recolzament de la seua afició el club valencianista novament va ser derrotat pels italians i va consumar la seua eliminació, en els huitens de final, de la màxima competició del futbol continental.

El dia 13, el Govern decretava l'estat d'alarma. Eixe decret va significar l'inici d'un llarg confinament i la constatació de que res anava a ser ja igual en les nostres vides: milers de morts, saturacions en el sitema sanitari, col·lapse econòmic, restriccions a la mobilitat i la implantació de noves mesures sociosanitàries han marcat estos mesos.I l'evidència de que després de tant de temps patint esta pandèmia la tornada a la “vella normalitat” serà molt més llarga del que tot podíem pensar.

Pel que fa al retorn del públic als camps de futbol, després d’observar com funciona la maleïda transmissió del virus, no és descabellat pensar que cap autoritat sanitària autoritzarà la tornada massiva dels aficionats als estadis fins que no es tingael convenciment i les garanties suficients com per assegurar que unes graderies plenes de gom a gom no seran focus de propagació del Covid.      

El futbol sense públic ha afecta als ingressos directes del València, club que en les dos últimes campanyes, per exemple, havia pressupostar 14,5 milions d'euros en concepte d'abonaments. Però, a banda del cost econòmic,el València també ha sofert un cost en punts perduts. Així, tant en els darrers onze partits de la campanya 2019-20, disputats a porta tancada en el post confinament, com en els dotze de l'actual, els de Celades-Voro-Gracia no han sabut aprofitar el “factor Mestalla”. L'estadi ha passat de ser un fortí, fins la derrota contra l'Athletic l'1 de juliol els blanc-i-negres portaven imbatuts a casa en Lliga des d'abril de 2019, a convertir-se en un camp on puntuar s'ha convertit en una cosa habitual per als equips visitants.

Possiblement i açò mai ho sabrem, la temporada passada amb unes grades fent tremolar als rivals i donant suport al seus s'haguera aconseguit entrar en Europa i enguany més d'un partit s'haguera guanyat.

No obstant això, també hi ha qui s'ha beneficiat de l'avantatge de jugar sense espectadors en els partits del València com a local. I sense cap dubte els qui més s'han afavorit d'esta obligada absència d'aficionats a les grades del vell estadi valencianista han sigut els representants de Meriton Holding Ltd. al cap i casal. Amb un Mestalla ple els Murthy i companyia tal vegada faria temps que hagueren plegat veles, després de com han desfet i malbaratat un projecte guanyador. I és que quan Mestalla dicta sentència pocs aguanten la seua pressió. Per molt prepotent, inconscient o singapurés que es siga.