X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 16 de julio y se habla de otamendi valencia cf opinion LEVANTE UD maxi gomez
GRUPO PLAZA

opinió vcf

Una qüestió de fe

7/05/2019 - 

VALÈNCIA. Mai he sigut un tipus optimista en açò del futbol. Fa molts anys li vaig escoltar a Javier Clemente dir que al futbol cal ser pessimista, així si guanyes et portes doble alegria. I ací estem, portant-ho fins a les seues últimes conseqüències. No hi ha partit per fàcil i decantat que semble a priori que no em cause un canguelo descomunal.

Potser per això no deixava de repetir durant la segona part de la retransmissió del passat dijous en l´Emirates, que el 2-1 no era un mal resultat. Em veia vindre la brometa de l'últim minut (amb determinats personatges en l'equip rival no és la primera vegada que passa) així que el 3-1 va ser una maçada.

El divendres em va tocar mastegar-lo i llepar-me les ferides, i no obstant això al final del dia vaig començar a creure en la reAmuntada del dijous. No pregunten motius objectius, no n'hi ha. Els pressentiments responen a escenaris de voluntat més pròximes al que desitges. No sé si va ser la victòria del Leganés a Sevilla, si són les ganes que algun maleducat es menge una celebració que va tindre molt més de revenja personal que d'alegria per l'aconseguit, no sé si és el pensament que este equip mereix donar-li una alegria immensa a la seua gent... no ho sé. Només sé que des del divendres a la nit crec en la reAmuntada.

No estem ací per a vendre fum, no és fàcil. Precisament per eixe gol al final de l'Arsenal, però tampoc és impossible. La trajectòria de l'Arsenal enguany com a visitant convida a l'optimisme moderat, la seua efectivitat defensiva el mateix, i el rendiment dels equips britànics fora de les illes, m'indiquen que possibilitats, hi ha.

Així que dijous obliden tots els seus prejudicis, el dijous de 21 a 23 (fins i tot pot ser que una miqueta més tard) cal convertir Mestalla (sempre dins dels límits esportius) en un escenari en el qual als anglesos se'ls faça impossible fins el respirar, i en el qual algú pague la mala educació exhibida pese a l'excessiu bon tracte que se li va donar. El premi (una altra final), bé val la pena.

PD: si no s'aconsegueix -Déu no ho vulga- no compten amb mi per a ajusticiar a ningú en la plaça major del poble. Encara quedarien tres finals més per davant i, diguen-me boig, preferisc lluitar per ser quart en lliga i per una Copa del Rei que per ser dotzé durant dos anys seguits amb Gary Neville o Pako Ayestarán.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email