Una remuntada memorable

VALÈNCIA. Demà el vell camp de Mestalla viurà un nou enfrontament entre dos clubs que, al llarg de la seua centenària història, han sigut allò que podríem denominar “enemics íntims”. Les 257 ocassions en les que culés i merengots s'han enfrontat han donat per a mil i una històries i anècdotes. Parlar d'un València-Barça o d'un Barça-València és parlar d'un clàssic a Espanya, però també a Europa.

Si en el balanç dels duels estatals dominen els catalans, en els continentals són els valencians els clars dominadors.

Els enfrontaments entre tots dos equips han viscut períodes en els que un equip dominava sobre l'altre, de manera aclaparadora, i a l’inrevés. En este aspecte, els valencianistes van viure un període esplendorós entre finals dels 90 i els primers anys del nou mil·lenni. Este cicle es va iniciar el dilluns 19 de gener de 1998. Eixa nit al Camp Nou es tancava la jornada 21 de Lliga, en un matx entre els culés, que lluitaven pel liderat, i els de Mestalla, que ocupaven la quarta posició per la cua, a un punt del penúltim. 

El partit es va desenvolupar segons el guió establert. Així, als 54 minuts els blaugranes guanyaven còmodament per un inapel·lable 3-0, amb gols de Luis Enrique, Rivaldo i Fernando Cáceres en pròpia porta, i el València veient-se abocat a lluitar per evitar el descens.  

Però, en els últims minuts del partit, la bogeria es va instal·lar a la gespa. I el València, va protagonitzar una remuntada històrica. Tot va començar, al minut 69, amb un gol de Guillermo Carlos Morigi, l'únic que marcà com a valencianista. Poc després, anava a iniciar-se el mite del “Piojo” López i els seus gols contra el Barça. El 3-2 el va marcar de cap al minut 75 i en el 87 aconseguia l'empat amb un xut amb l'esquerra des de fora de l'àrea. Davant la incredulitat de la culerada, encara quedava per vore la campanada dels de Mestalla al Camp Nou. 

Només traure de centre els jugadors del Barça, i mentres a la televisió encara estaven emetent-se les  repeticions de l'empat, Ariel “el Burrito” Ortega li va guanyar l'esquena als defenses del Barça i amb la cama dreta va marcar el 3-4, fent saltar una de les grans sorpreses del campionat.        

Aquella nit de gener, el València va protagonitzar un d'eixos partits  que es recorden i recordaran encara que passen molts anys, per la remuntada aconseguida i per haver iniciat un cicle memorable en els enfrontaments entres barcelonistes i valencianistes.