VALÈNCIA. Al llarg dels 99 anys del club de Mestalla, més de quaranta jugadors han militat en algun moment de la seua carrera al València i al Barça, una xifra important on trobem noms il·lustres com els de Robert, Zubizarreta, Romário, Milla, Kluivert, Rufete, Pizzi, Keita, o els més llunyans en el temps Pesudo, Badenes, Santacatalina o Torredeflot per citar uns quants.
En l'actual segle, Gerard López, David Villa, Jordi Alba, Jeremy Mathieu, Andre Gomes i Paco Alcácer, són els cinc jugadors que han arribat al Camp Nou des de Mestalla. Malgrat les fortes expectatives generades, entre els culés en la majoria dels casos mai van acabar de complir-les i alguns d'ells van prosseguir les seues carreres esportives, amb més pena que glòria, en a altres clubs poc temps després.
Esta llista de jugadors podria haver-se ampliat en l'estiu del 2003, coincidint amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència del FC Barcelona. Després d'un període de cinc temporades sense cap títol per als culés, eixe agost es va estar a punt de viure un dels transvasaments de jugadors, entre les dos entitats, més importants de la història, just en el moment en el que el club català es va plantejar fitxar el que es va anomenar des de la secretaria técnica blaugrana com a “la triple A” del València, formada per: Ayala, Albelda i Aimar. Que conformaven la columna vertebral dels valencianistes, el “ratón” Ayala comandant la defensa, Albelda sent el timó del mig del camp i Pablito Aimar posant la màgia a la mitja punta de l'atac. Cal recordar que en aquella època el València era un dels equips més importants d'Europa i els seus jugadors eren desitjats pels millors clubs del continent.
El desig blaugrana, baix l'influència de Johan Cruyff, va xocar amb la fermesa dels màxims responsables del club valencianista que rebutjaren les diferents ofertes fetes pel Barça, per estar molt lluny del que volia el València.
Afortunadament, per als de valencianistes, eixa macrooperació no es va dur a terme i els de Mestalla van poder conservar a tres jugadors bàsics que junt als Baraja, Cañizares, Mista, Carboni, Vicente i la resta de l'equip van acabar guanyant un triplet històric amb la Lliga, la Copa de la UEFA i la Supercopa d'Europa.
Contada la història esportiva, convindran estimats lectors que per a un club que va fent gala dels seus “valors”, anomenar una transacció esportiva com a “Triple A”, nom pel que es coneixia al grup terrorista d'extrema dreta Aliança Anticomunista Argentina, casualment la nacionalitat d'Ayala i Aimar, que va assassinar prop de 700 persones als anys setanta del passat segle, no deixa de ser una desafortunada decisió o altra de les seues moltes contradiccions.