X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

historia vcf

València Club... d'Atletisme

La cada vegada major popularitat de l'atletisme va fer que el València FC fundara una secció atlètica el 11 de maig de 1924. A més, el club de Mestalla va tindre un paper fonamental en la creació de la Federació Valenciana d'Atletisme, nascuda el 19 desembre de 1924...

26/11/2016 - 

VALENCIA. El passat cap de setmana, els carrers de València es van omplir d'atletes que van participar en la 10K i en la marató. Si hui la pràctica de l'atletisme està consolidada en el "cap i casal" no es pot dir el mateix del que passava en els primers anys del passat segle. Com precedents del primer atletisme "seriós" a la ciutat de València, podem citar la primera carrera, organitzada com a prova atlètica el 22 de desembre de 1907, les proves atlètiques organitzades en l'Exposició Regional de 1909, o els concursos atlètics que amb el pretensiós nom de "Primera Olimpíada Valenciana" es van celebrar el 25 de novembre de 1917 a la plaça de bous.

La cada vegada major popularitat de l'atletisme va fer que el València FC fundara una secció atlètica el 11 de maig de 1924. A més, el club de Mestalla va tindre un paper fonamental en la creació de la Federació Valenciana d'Atletisme, nascuda el 19 desembre de 1924. Prova d'esta influència va ser el nomenament de Vicente Salvatierra, representant del València FC, com a primer president d'esta federació esportiva.

Els inicis de la secció d'atletisme del València FC, malgrat els escassos mitjans i la poca preparació, van ser brillants. Van sorgir atletes, o millor dit corredors, com José Andrés "el Rochet" (sic), guanyador de les tres primeres edicions de la "Volta a peu" a València els anys 1924, 1925 i 1926. Com a curiositat podem esmentar que "el Rochet" treballava venent refrescos al camp de Mestalla i el seu pare havia sigut conserge en el camp d'Algirós.

Altres atletes del club com Luis Archelós, Manuel Lora i Vicent Cucarella, van ser autors d'algunes fites atlètics quasi increïbles, com fer una "Vuelta a España", entre el 3 de juny i el 10 d'octubre de 1926, realitzant una mitjana diària aproximada de 40 quilòmetres per recórrer un total de 3.353.

Este periple per Espanya no va ser l'únic repte que van afrontar. Així, el 1930, Lora i Archelós, este últim amb bicicleta, van recórrer en 16 etapes els més de 1.600 quilòmetres que separaven Paris de València.

Arran de la proclamació de la Segona República, de nou Lora, esta vegada al costat de José Morant "el Meló", van anar, al juny de 1931, des de la nostra ciutat fins a la francesa de Menton on estava enterrat el novel·lista i polític Vicente Blasco Ibañez per dipositar en la seua tomba una bandera republicana.

Malgrat les seues gestes, estos corredors estaven fora de la jurisdicció de la Federació Espanyola d'Atletisme, en ser considerats professionals, ja que per realitzar estes fites esportives rebien ajudes econòmiques, amb el que deixaven de ser amateurs.

A més de amb la seua secció atlètica, el València FC també va contribuir a l'atletisme cedint el camp de Mestalla perquè fora seu de campionats regionals com els de 1928 i 1931 i d'altres competicions atlètiques, fins i tot durant els anys de la Guerra Civil.

Precisament, el final de la guerra va ser també el final de la secció d'atletisme del València FC, com ho va ser de la resta de seccions esportives del club, donada la precarietat que vivia l'entitat.

Les seccions esportives no tornarien a la disciplina valencianista fins a finals dels anys 50. On destacaria en atletisme el velocista Emilio Ponce.

A la dècada dels 60, Ponce va passar a ser entrenador i al costat del delegat de la secció, Antonio Ferrer, van fer que l'atletisme valencià continuara creixent. En 1963 va començar a competir l'equip femení i en 1966 la secció va aconseguir l'ascens a la primera divisió de l'atletisme espanyol.

Als 70, la secció es va consolidar aconseguint classificar a dos dels seus atletes, Rafael Blanquer en longitud i Antonio Campos en els 3.000 obstacles, per als Jocs Olímpics de 1976, disputats a Mont-real. Campos va ser huitè i va guanyar un diploma olímpic. Després de retirar-se va treballar durant quaranta anys a l'entitat valencianista.

Els èxits van continuar durant els anys 80 i 90, destacant per damunt de tots el campionat mundial, en els 50 quilòmetres marxa, aconseguit per Jesús Ángel García Bragado, a Stuttgart el 1993.

Dos anys més tard, el president Paco Roig va decidir prescindir de totes les seccions esportives del València CF. Una decisió que va acabar amb setanta anys d'història i de glòria per a l'entitat valencianista.

Esta lamentable decisió va ser l'origen del València Club d'Atletisme, entitat nascuda per donar continuïtat a l'atletisme d'elit a la ciutat. Este nou projecte, dirigit per Antonio Ferrer i Rafa Blanquer va competir durant anys amb el nom de València Terra i Mar, aconseguint un brillant palmarès tan a nivell estatal com europeu.

Enguany, un grup d'esportistes, molts d'ells ex-atletes del València CF, s'han unit per reviure l'esperit d'aquella brillant secció formant el club d'atletisme València Coratge i Força 1924. La seua denominació i el seu escut, són un homenatge als orígens de l'atletisme a València i a la seua vinculació al club de Mestalla.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email