Waldo, o artilheiro

VALENCIA. El 2012, Valterson Botelho, periodista, escriptor i gran coneixedor de la història del Fluminense FC, va escriure la biografia del jugador a qui hui anem a recordarem, el llibre no podia tindre un millor títol "Waldo, o artilheiro".

Waldo Machado da Silva, era un portent atlètic i sobretot un golejador nat. Amb el València CF va marcar 160 dianes en 296 partits, convertint-se en el segon màxim golejador històric del club, només superat pels 238 que va fer Mundo i això sense tirar penals. Els més vells de Mestalla, la seua casa durant deu temporades, encara recorden els seus llançaments de falta amb "folha seca", precisos, durs, secs i quasi sempre imparables per als porters rivals.

Nascut a Niterói, una ciutat a tan sols deu quilòmetres de Río de Janeiro, la seua arribada al club de Mestalla va estar lligada a un fet tràgic: la mort en accident de trànsit del jugador valencianista Walter Marciano, el 21 de juny de 1961. L'1 de juliol se celebra a Mestalla un partit d'homenatge a benefici de la vídua i del fill del jugador. El València es va reforçar per l'ocasió amb Pesudo, qui feia poc havia sigut traspassat al Barça, Evaristo, Didí i Recamán. Però l'estrella del partit va ser Waldo Machado, el davanter centre del Fluminense, l'equip convidat. Els brasilers van guanyar 2-3, amb dos gols seus.

Julio de Miguel, president del València CF, el va voler fitxar immediatament. Vicent Peris va viatjar al Brasil per incorporar-lo. Sis milions de pessetes, va costar el traspàs del màxim golejador, encara a dia de hui, del Fluminense (319 gols en 403 partits). Defensant la samarreta tricolor del "Flu" va aconseguir dos tornejos Rio-Sao Pablo els anys 1957 i 1960 i un campionat Carioca el 1959.

Quan va arribar a la capital del Túria estava en plena maduresa, tenia 26 anys i era internacional a la "canarinha" al costat dels mítics Garrincha, Didí i Pelé. Amb la seua selecció va guanyar el 1960 la Copa de l'Atlàntic.

La seua adaptació va ser sorprenentment, amb Vicent Guillot va formar una parella memorable durant una dècada i va brillar tant a Espanya com a Europa. Waldo, entre moltes altres coses, passarà a la història del València per ser el primer jugador del club en marcar un gol en competició continental. A més, durant dècades va ser el jugador brasiler amb més gols marcats (115 gols en 215 partits) a la lliga espanyola, fins que el 2006 va ser superat per Ronaldo Nazario de Lima (117 gols en 164 partits).

En la seua trajectòria com a futbolista del conjunt de Mestalla, va guanyar tres títols: les Copes de Fires de 1962 i 1963 i la Copa d'Espanya de 1967. A més, en la temporada 1966-67, va aconseguir el trofeu Pichichi després de marcar 24 gols en 30 partits.

Waldo va ser el primer futbolista brasiler en triomfar de veritat en el València i la dupla formada amb Guillot va ser una de les més emblemàtiques del club, al nivell de les mítiques Montes-Cubells, Puchades-Pasieguito o la més recent Baraja-Albelda.

En l'estiu de 1970, Alfredo Di Stéfano va prescindir dels dos. El brasiler es va anar a l'Hèrcules on jugava el seu germà Wanderley.

Waldo Machado da Silva, el màxim golejador de la història del Fluminense i el segon del València, continua tenint la millor mitjana de gols per partit de Rio de Janeiro, per davant de jugadors com Quarentinha, Zico o Roberto Dinamita. Tots estos mèrits li han valgut per a tindre un lloc d'honor al passeig de la fama de Maracaná junt a mites del futbol com: Pelé, Maradona, Garrincha, Jairzinho, Rivelino, Ronaldo, Romario, Bebeto, Platini o Eusebio, entre altres. 

Lamentablement, moltes d'estes dades Waldo ja no les pot recordar per culpa d'una maleïda enfermetat, però els aficionats valencianistes mai oblidaran la seua trajectòria defensant l'escut del ratpenat. Ell, amb els seus gols, forma part de la gran història del València CF.