2018, trellat

VALÈNCIA. Comença la segona meitat de la temporada, la que et va a posar finalment en un lloc proper o llunyà als teus objectius. I ho fa, ja, demà, amb la Copa. Davant una UD Las Palmas que ha fet un canvi en la seua banqueta. Ara se senta Paco Jémez i serà qui dirigisca als seus front del València. 

Més enllà de la "clac" mediàtica que acompanya des del centre de la península al preparador ex del Rayo i Granada (a un altre qualsevol amb la meitat de exhabruptes i eixides de pota de banc l´ hagueren cruixit), la veritat és que té fàcil superar l'anterior (que no aconseguir els objectius). Pitjor que Ayestarán és molt complicat fer les coses. Així que quan entra un entrenador nou i amb caràcter (t'agradarà més o menys, però és innegable que Jémez el té) es tendeix a dos possibles escenaris. Equip perdut entre el que vénen de treballar abans i el que treballen ara -presa fàcil- o equip ultra motivat per la presència del nou entrenador -partit complicat-.

Més enllà del que ocórrega demà en la competició del KO, el València CF ha d'aplicar el sentit comú. Miren, mai he sigut dels d'utilitzar el canvi d'any per a fer balanç, ni ximpleries per l'estil. No crec en gens d'això. Començant per estes festes i seguint perquè jo els balanços els faig cada nit abans de ficar-me en el llit, i rematant perquè l'autèntic començament d'any és l'un de setembre. La resta, convencionalismes, màrqueting i literatura.

Però posats a mirar més cap endavant que cap a arrere, m'atrevisc a dir que en el València CF i els qui el regeixen han d'aplicar el trellat per recordar-se d'on partien i on estan ara. Per a no creure's que està ja tot fet (i em tem que algun ho pensa així). Tampoc estaria de més que el club deixara d'aïllar-se (entrenament en festiu i amb les portes obertes i 1.700 persones a Paterna) i que tots poguérem ser partíceps del missatge i del dia a dia (em tem que ací també anem a seguir patint reculades).

Però sobretot, que no desbaraten el que porten entre mans. L'equip segueix en una posició fabulosa, i ací no tinc dubtes que el criteri de Marcelino es va a seguir imposant (de moment així li l'ha guanyat el seu "ull clínic"). I de veres, que ja sé que açò de fitxar i de la novetat ens posa a tots, però que no es perda el cap. Entenc quan Marcelino recel.la de jugadors que no vengen per a més de sis mesos i que no coneguen el campionat. Traguem comptes: el normal és que els futbolistes -tots apuren- vingen en la ultima setmana de gener. Si no coneix l'idioma, ni el campionat, entre que s'aclimata, es posa al dia i agafa la forma, se't passa també febrer. Enguany la lliga acaba al maig... Calculen vostès si val la pena gastar-se diners en algú per a tres mesos...

Per això cal dur gravat a foc allò de "no fitxar per fitxar", i per ací crec que es pot estar molt tranquil. Cal deixar-se de castells en l'aire, els dos últims anys ja s'ha demostrat que aqueix model condueix al més sonor dels fracassos. I què volen que els diga? Jo preferisc més l'ambient que s'està vivint ara al voltant de l'equip. I no sé perquè, crec que vostès, també.