En bones mans

VALÈNCIA. La setmana que ahir va posar el seu punt final no ha sigut una qualsevol. Al llarg dels últims set dies hem tingut la sort de poder escoltar als dos homens clau, a les dos peces sobre les quals s'ha fonamentat el nou València, el Valèzncia de Champions. Per desgràcia, d'un temps a esta banda, l'imparable creixement de les xarxes socials i la proliferació de plataformes oficials estan permetent als clubs d'elit eliminar a poc a poc de l'equació a eixos intermediaris, a vegades tan toca-pilotes, com són els mitjans tradicionals. No obstant aixó, el departament de comunicació de l'entitat de Mestalla -format baix el meu punt de vista per professionals d'una vàlua més que contrastada- ha tingut a bé exposar a Marcelino i a Mateu Alemany a una pluja de preguntes dels periodistes de tota la vida. I encara que pogueren pensar que no, el món ha continuat girant, el sol ha seguit lluint cada matí i, fins i tot, les seues figures han eixit reforçades. Perqué quan u és bo, ho sól ser en quasi tot. També en públic.

Les dos maneres amb les quals van aplegar a la gent han sigut diferents. Mentre que en el cas del director general es va optar per una compareixença al Media Center de la Ciutat Esportiva de Paterna, l'entrenador va estar de 'tourné' per ràdios i televisions. En el meu cas particular vaig tindre el privilegi d'entrevistar-lo durant una hora a 'Sillas Gol' de la Ocho Mediterràneo. Partint de la base que la meua relació amb el tècnic es limita a fer-li una pregunta cada dos setmanes a la conclusió dels partits, he de confessar que vaig trobar-me a un home de futbol. Un tipus que sap de qué va este negoci i que, com ocorre amb les seues decisions sobre el terreny de joc, va de cara. és clar, com l'aigua. Sense la necessitat d'alçar el to de veu, és un personatge que guanya en les distàncies curtes. Explica les coses com són i, sempre amb ull en alló que és millor per al club, no s'amaga a l'hora de dir la veritat, la seua. I defensa al grup per damunt de qualsevol cosa.

Com va fer amb Andreas Pereira fins que el belga va abandonar-lo. El futbolista del United ni tan sols va dignar-se a agafar un vol de retorn al Cap i Casal per celebrar la bona campanya amb l'afició i els seus companys: "Si un està involucrat en un vestuari, no viu el final de temporada amb un tuit, sinó estant present en el camp. La decisió pel que fa a ell estava presa, no teníem dubtes, però si les haguerem tingut, ens las va llevar". Ara vas i tornes!

De la mateixa manera va qualificar també d'igual d'important la bona lliga protagonitzada pels jugadors com la neteja feta al llarg del passat estiu enviant, quan més lluny millor, als actius tóxics que impedien agafar el lideratge a la bona gent del vestidor. Sense pels a la llengua. Reconeixent que Krychowiak els va dir que no per a més tard penedir-se; o que Javi Fuego arribà a ser una alternativa seriosa per al centre del camp. Però més enllà d'informacions puntuals, l'asturià va mostrar-se com una persona propera, que presumix d'actuar amb coherència i que, si ja té guanyat el cor de l'afició blanc-i-negra, es convertiria en un ídol si es deixara conéixer més. O si el deixaren. I no sols ara, en les bones. Marcelino té caràcter i a mi, m'agraden eixe perfil d'entrenadors. Quan venen males, encara més.

I què dir de Mateu. Sobren les paraules. Es un dirigent, el treball del qual s'ha vist reflectit en la confecció de l'actual plantilla, i que, a més, cada vegada que participa en un acte demostra tindre un domini de l'escena senzillament impecable. Es un mandatari adaptat als nous temps, conscient de la importància capital dels missatges que s'envien i que, en poques ocasions, comet una errada. Dimecres va parlar durant una hora i quart i va eixir guanyador de tots els conflictes dialéctics als quals va ser sotmés. Amb un micrófon davant es troba com peix en l'aigua. Trau el capot quan toca i contesta que fa bon sol quan li pregunten quina hora es si és necessari. I per damunt de tot s'ha erigit com un gran negociador que, fins ara, no ha clavat la pota en res. Tot i no ser de la casa, tot i no conéixer ni el club ni la ciutat fins fa un any i mig, Alemany ens ha tapat la boca a aquells que pensavem que Tebas l'havia encolomat un nou 'amigaxo' a Meriton. I si, Tebas el va recomanar, va ser ell, l'inclit president de la Lliga, per molt que ho neguen. I el consell no va poder ser millor. Les coses com són.

Feia temps que amb un mercat per davant, el qual a priori es presenta mogudet, no estava tan tranquil. Tan segur que, si Lim no es clava de per mig, les coses van a fer-se amb trellat. Després el futbol dictaminarà si les eleccions van a ser encertades o equivocades, però amb el mètode actual es minimitza prou el marge d'errada. Jo confie. S'ho han guanyat. Tinc ganes d'il.lusionar-me. Per fi estem en bones mans.