Hoy es 26 de marzo y se habla de
VALENCIA BASKET
LEVANTE UD
plaza granota
Selección Española
joselu
LEVANTE UD
Plazagranota
valencia cf
de torino a mestalla
chente oliver
internacionales vcf
S'ho mereixia l'aficionat que tant ha patit al llarg d'esta Lliga, s'ho mereixia l'entrenador i el seu cos tècnic que tant han treballat durant setmanes quan molt pocs creien en ells i, sobre tot, s'ho mereixia la plantilla
Després de quedar amb ell durant la presentació del partit de llegendes, el Kily González ens va agafar el telèfon al voltant de les 13.30 hores. Foren trenta minuts de conversa en la qual l'argentí va demostrar que, ara que ja no competix, continua sent eixe tipus que alçava Mestalla amb un simple moviment de braços
Em referisc, és obvi, a Santi Mina. El gallec es troba en un estat en el qual tot el que toca ho convertix en or. Qui ens ho anava a dir fa uns mesos, però la realitat de hui és que el '22' s'ha convertit en la referència golejadora de les últimes setmanes. L'ex del Celta està tapant moltes boques. La primera, la meua. Jo era incrèdul i ja sóc un convers.
Em va transmetre la sensació d'eixe futbolista que ha deixat de ser una jove promesa per a consolidar-se com un professional que, més enllà del seu encert, s'ha adonat de l'escut que defensa i de la importància que suposa vestir la camiseta de la rata penada
Vinc a dir-ho perquè el discurs de l'entrenador ha quedat caduc. Insistir, insistir i insistir és obvi que no servix. Però més enllà de les paraules, em preocupen les sensacions, els semblants. Dissabte vaig veure a un tècnic desbordat, superat per la situació. Que fins i tot va arribar a bloquejar-se.
Tant 'confia' Marcelino en la seua idea que ni en Berna ni dissabte a San Mamés va esgotar les substitucions. Heu notat la ironïa? Les coses no funcionen, el València no arranca i Marcelino no troba solucions a la banqueta? Després d'haver invertit més de 125 milions d'euros en fitxatges?
El discurs de què s'han sumat menys punts dels que han merescut també ha quedat caduc. Però el que més m'inquieta és que capità i entrenador, asseguren que no estan preocupats. Que el gran problema és la falta d'encert de cara a la porteria rival i que este aplegarà. Però quan? Quan arribarà?
Només hem necessitat que Paco tornara a veure porteria per a muntar pollastre. Som així. Entre que el de Torrent s'ha enxufat i l'hispà-brasiler no ha arrancat com tots esperàvem ja tenim l'embolic servit. I a posicionar-se toca. No vaja a ser que intentes analitzar els moltíssims matisos de la qüestió i sigues un mediocre perquè no et banyes.
Resten poc més de vint-i-quatre hores per a què el València visite Old Trafford i no deixe de somniar amb què per primera vegada en la història, el conjunt blanc-i-negre serà capaç de derrotar al Manchester en competició oficial. I no en una qualsevol, no en la millor del món a nivell de clubs
L'entrenador frenà el retorn de Jurado... i la cessió de Saúl, al València. Sí, sí, al València. L'entitat blanc-i-negra havia aplegat a un principi d'acord amb l'Atlètic per al préstec del futbolista. La figura de Jorge Mendes -altra vegada el súper agent- havia sigut clau.
Dos punts de nou possibles no correspon al nivell que s'espera de l'actual plantilla blanc-i-negra. I fins i tot, dos punts de nou possibles no és el just balanç als mèrits realitzats pels de Mestalla. Però açò no és com comença, sinó com acaba. La confecció del vestidor al llarg de l'estiu és quasi impecable
Perquè tampoc ha plogut tant en esta ciutat quan dir que Jorge Mendes no era el dimoni era quasi una blasfèmia. Apareixia el Tribunal de la Inquisició de les xarxes socials per condemnar-te a la foguera més gran que poguera existir...
O és que ha hagut molts estius en els quals l'estrela, o una de les estreles de l'equip, haja retallat més de déu dies de les seues vacances per posar-se a punt amb la resta de companys? A què no? Doncs bé, Rodrigo, el màxim golejador ho ha fet...
I és que més enllà del que va succeir sobre l'herba de l'estadi de Sochi, l'ocorregut entre dimarts i dimecres va desemmascar als protagonistes de l'affaire. A tots. Sense excepció. Uns i altres van quedar retractats i crec que la factura l'arrossegaran durant molt de temps. El cost serà elevadíssim. Una traïció així serà difícil d'oblidar
El València s'ha acomodat i, d'un temps a esta banda, permet als seus 'assalariats' -no podem oblidar-ho- netejar-se les mans en actes com els d'este passat cap de setmana. Passar d'estos temes s'ha convertit en part de la normalitat.
Ell, el màxim golejador de l'equip, vol quedar-se. Tant de bo puga complir la seua paraula. Però sobretot, valorem allò que està fent. Que en este futbol modern queden pocs casos com el de Rodrigo. Podem comptar amb els dits d'una mà als jugadors que, sense ser de la casa, es banyen tant públicament per un escut. Després veurem què és el que passa. Si el València acaba venent-lo o si finalment pot retindre'l, però és ben clar que per ell no va a quedar. Chapeau.
Feia temps que amb un mercat per davant, el qual a priori es presenta mogudet, no estava tan tranquil. Tan segur que, si Lim no es clava de per mig, les coses van a fer-se amb trellat. Després el futbol dictaminarà si les eleccions van a ser encertades o equivocades, però amb el mètode actual es minimitza prou el marge d'errada. Jo confie. S'ho han guanyat. Tinc ganes d'il.lusionar-me. Per fi estem en bones mans.
Diu la llegenda que un seguidor del València va aplaudir als seus futbolistes el dia en el qual perderen un partit. Amb eixa retranca es veu Mestalla més enllà de Requena. Eixa és la imatge, equivocada per descomptat, que hi ha d'una afició tan exigent com exemplar...
Però clar, dir que les tres primeres posicions estan 'assignades' és tindre falta d'ambició. Toca't els nassos. Així que, per desgràcia, al València no li queda altra que, perdut el tren de la pasta a mitjan dècada del 2000, jugar-se la vida temporada darrere de temporada amb el Sevilla, el Vila-real i l'equip revelació d'eixa campanya. Formacions, les dos primeres que, per cert, també superen en pressupost als de Mestalla.
Per fi! Ha costat, però el València ja és matemàticament nou equip de la pròxima edició de la Lliga de Campions. Un premi més que merescut, especialment per a una afició que havia patit durant més de dos anys de manera injustificada. Però, per fortuna, i gràcies a una sensacional temporada, l'obscura etapa ja està passada. Ara toca disfrutar. Toca gaudir i il·lusionar-se.
I eixe cuquet que, de segur, ara està corrent-li per la panxa, que algú li'l faça arribar a Peter Lim. Ell té la clau. De la capacitat que demostren els Murthy, Alemany, Longoria i, sobretot, Marcelino a l'hora de contagiar a l'amo dependran en gran part les opcions dels blanc-i-negres de competir amb els grans transatlàntics...
S'acaba la temporada i, amb el València ja classificat per a la pròxima edició de la Lliga de Campions, arranca el mercat. El mercadeig, millor dit. S'enceta un inacabable ball de noms que il·lusionen i desil·lusionen...
Marcelino ho ha fet possible. Marcelino i l'equip, la plantilla i Mateu Alemany... però el mèrit de l'entrenador està fóra de qualsevol dubte. Però encara i tot, ha sigut la diana de les crítiques per una qüestió semàntica. El tècnic qualificà de 'miracle' la campanya dels seus i els més atrevits se li han tirat al coll. Serà precís?
En el València, per exemple, hi ha hagut de tots els colors. També dels encertats. Un d'ells amb nom propi: Ferran Torres. El canterà, que dimarts va renovar fins al 2021 i que ahir quasi no va tindre minuts -Marcelino preferix dosificar a la seua perla-, és un d'eixos nanos "diferents"...
Un any després del seu aterratge no hi ha ningú que, tirant la vista arrere, baixe de notable alt la qualificació del director general. Jo, el primer. L'empresari ens ha tapat la boca a tots aquells que dubtàvem de la seua capacitat per pegar-li la volta a un club, el qual navegava a la deriva...
No serà el mateix desfer-se de Cancelo i de Garay o si m'apuren de Simone Zaza, que traspassar a Rodrigo, Parejo, Carlos Soler o al propi Kondogbia -el club farà efectiva amb l'Inter de Milà la seua clàusula de compra-. Ni el mateix, ni paregut.
Una medicina que li toca prendre per televisió perquè Mestalla, l'actual, l'antic, no el que somnia veure algun dia en el seu barri, a penes compta amb 44 llocs per a minusvàlids i estan tots ocupats. Fins i tot li resulta quasi impossible poder comprar de tant en tant alguna entrada perquè “no hi ha”.
Catorze anys havien passat de l'última victòria al Sánchez Pizjuán. Quasi tres lustres des que el València es proclamara campió de Lliga...
La Champions és el lloc del qual mai havia d'haver eixit una entitat del prestigi de la blanc-i-negra. Però no vaig a caure en el ja tantes vegades repetit "d'on venim". No, em negue. El passat és passat, sols servix per a aprendre d'ell i per a no cometre les mateixes errades...
És evident que el missatge no arriba, que tot i que les coses estan eixint rodones en l'àmbit esportiu, el destinatari final de les alegries no acaba de rebre-les com toca. Continua havent una distància sideral entre l'entitat i la seua gent. Entre els mandataris i els abonats. Entre el cos tècnic, els jugadors i els incondicionals...
No obstant això, hi ha una cosa que sí que em preocupa. Dóna la sensació que si seguixes l'actualitat d'un equip -en este cas la del València- has de defensar que el perjudiquen més que a la resta...
Jo confie en Marcelino i en els seus. Tant és així que, tenint un contracte fins a 2019, el renovaria demà. O millor, hui mateix. Sabent que de tant en tant s'equivoca i que Déu Nostre Senyor a soles hi ha un. Però haurà de matissar coses pel bé del València. Pel seu bé. Perquè no passe com en Vila-real...
L'esglai que provocava el maleït perill de descens va provocar que aquell triomf no tinguera la seua corresponent celebració i tant de bo, deu anys i cinc dies més tard, la competició ens torne allò que una decisió errònia ens va furtar...
I ara que arriba el caviar, a pagar doble? Per l'amor de Déu! Als que no són socis demana'ls allò que vulgues però a la teua gent, no. És inadmissible. Anil i Kim -no oblidem que Koh mana més del que sembla- apreneu, que el futbol no són números. No són sols diners. Ací les matemàtiques no sempre funcionen.
El criteri arbitral va ser grotesc. L'actuació de Munera Montero fregà l'esperpent. Com si d'una revenja es tractara, el col·legiat va fregir a targetes als jugadors blanc-i-negres. Nou grogues i dos roges amb sols setze faltes comesses. Sembla un acudit. La persecució cap a l'equip visitant no tingué cap explicació.
Futbolistes, cos tècnic, Marcelino, estem les vostres mans. Intenteu-ho sense discutir un sol esforç. València creu en vosaltres. La ciutat vol prendre's de nou una Copa de més. Amb el permís de Lucas Pérez...
Gonzalo i Gonçalo. Un nom, dos idiomes i una característica en comú: la màgia. Passaven uns minuts de les set de la vesprada del passat dissabte quan, ho confesse, vaig fer-ho. No poguí resistir-me...
De no ser per la insistència de Mateu Alemany, a saber on estaríem. Amb Setién en la banqueta i Alesanco encapçalant la direcció esportiva... ai mare! Millor ni pensar-ho.
I si t'estires i en són tres, et promet que en el 2018 no baixe mai de l'excel·lent., je je. Puc demanar-te'ls? Vinga va, que m'he portat molt bé (ja ho he dit, però t'ho repetisc). Allà vaig!...
Va ser Jorge Valdano qui encunyava aquella frase que passaria a la història. A la història negra del València Club de Futbol. “Ha sigut una derrota útil”...
Objectivament no hi ha cap opció de què el conjunt blanc-i-negre estiga en condicions de competir pel títol amb el Barça, el Reial Madrid i, fins i tot, l'Atlètic...
No era fàcil. Gens fàcil. Una d'eixes vesprades en les quals tocava aguantar la pressió. Aquella amb la qual aprenen a ballar els grans...
I amb la seua figura asseguda a la llotja, l'entitat blanc-i-negra va aconseguir els majors èxits des del seu naixement. Però Jaume no es limitava a atalaiar el món des de la seua perspectiva de poder. Els títols no l'havien engrandit, més aviat tot el contrari...
És més, la situació esportiva actual ens podria fer pensar que per disfrutar com estem fent-ho enguany, era necessari travessar el maleït calvari de dos anys sense quasi alegries a tastar...
Su explosión como jugador del Valencia unida a su excelente actuación ante Arabia Saudí han terminado de convencer al seleccionador portugués, Fernando Santos que hoy podría contar con él como delantero centro
Que el seguidor vol regressar a casa. Que un Mestalla sense ambient és sols la conseqüència en forma de protesta d'una pèssima gestió. Que si les decisions comencen a ser coherents, que si les coses es fan amb lògica, el públic serà de nou, el jugador número 12...
Fins i tot, m'atreviria a assegurar que molt pocs apostaven perquè l'equip acabara entre els quatre primers classificats del grup III de la categoria de bronze. Amb no patir, hi havia prou...
Esta nova generació ha d'aprendre del passat, ha de tindre sempre al cap el ministeri -sagrat- dels herois del 87, i amb ell, arrancar un camí que, de segur, no serà fàcil, però que amb esforç, treball i dedicació els portarà de nou a la glòria esportiva
Per fi! Per fi s'ha acabat la temporada. Quin pes ens hem llevat de damunt! Necessitava passar la plana, deixar a un costat totes les misèries viscudes al llarg dels últims deu mesos -realment portem així dos temporades- i tornar a il·lusionar-me. Vull tindre l'esperança que un futur millor ens espera...
Tinc ganes d'escoltar a Marcelino, tinc ganes de neteja en el vestidor, tinc ganes de tornar a tindre ganes. I tinc ganes de no haver-me de conformar mai més amb allò de comprovar com el meu equip tan sols lluita per tocar-li els nassos al rival d'enfront...
Tots els anys i ja en van 15, em resulta literalment impossible no reviure allò que va ocórrer a l'estadi Olímpic de Montjuïc cada volta que el València visita Barcelona per enfrontar-se davant l'Espanyol...
El club s'ha de conscienciar que protegir tant als seus actius acaba convertint-se en contraproduent. Actuant així, de portes cap a fora es transmet la sensació que qualsevol cosa està permesa. Que val quasi tot i que mai passa res...
Per al seguidor valencianista enfrontar-se al Reial Madrid sempre és especial. És el rival a batre. Estiga com estiga el seu equip. Estiguen com estiguen els merengues...i l'arbitratge...
A falta de menys d'un mes i de sis jornades per a la finalització de la present temporada, el València Club de Futbol i la seua afició encara no coneixen quin serà l'entrenador que encapçalarà el projecte de la campanya 2017-2018...
Lim pot fer que el València del futur també siga el València del 'Xino', el València de Carlos Soler...
Però per damunt de tots, presumisc de David Silva. He de reconéixer que mai vaig ser massa 'aimarista' i com ja l'havia seguit a Paterna sempre li deia a mon pare: "El canari va a ser millor que Aimar"...
L'Antonio Puchades presentava un aspecte magnífic. Però la falta de previsió per part del club va embrutar una cita, que més enllà del resultat, havia de ser una festa...
El club està empetitint-se a passos agegantats, les arrels desapareixen i si algú no ho frena de seguida va a ser difícil de canviar en el futur. I més, si el discurs oficial continua sent poc ambiciós i provoca gestos d'inferioritat com el d'Abdennour o el de Munir
Sobre la figura principal no hi ha dubte: Peter Lim encapçalaria la falla. El seu remat estaria format per bitllets de 500 euros: per tots aquells que ha malgastat
El València, a diferència d'altres rivals, té per davant dotze jornades de competició per preparar la temporada 2017-2018. És l'única conclusió positiva que extrac dels pèssims resultats. I l'ha d'aprofitar. És hora de donar minuts als actius que generen dubtes. Dos exemples: Medrán i Bakkali
Ara 'mana' José Ramón Alesanco. El que hi havia. Una mesura tan coherent amb l'ideari Meriton com decepcionant per a l'afició. La seua experiència al capdavant d'un càrrec d'esta responsabilitat és nul·la -per molt que diga ell- i, a priori, ni molt menys és la millor opció, però abans de matar-lo vull deixar-lo treballar...
Açò pel que fa als despatxos, perquè si baixem a l'herba, la cosa no canvia massa. El València és el quart club de la Lliga espanyola que més paga als seus jugadors però estos tenen a l'equip lluitant per mantindre la categoria...
l'exemple més palpable del desconeixement dels temps que marca el món del futbol és el de la direcció esportiva. Des del passat 7 de gener, dia en el qual va presentar la seua dimissió Suso García Pitarch, el posseïdor del 81% de les accions sap que necessita un responsable en esta àrea. De manera urgent...
Els mandataris no tenen ni idea d'on estan dos anys després del seu aterratge. No han sabut adaptar-se i dubte molt que ho vagen a fer ara. I em consta que ells mateixos són conscients d'esta circumstància però l'única realitat és que apenes s'esforcen per revertir-la...
Casos com els de Nabil han ocorregut, ocorren i ocorreran. I són inevitables. Però d'un temps a esta banda, els nanos no dubten a l'hora d'acomiadar-se de Paterna. O dubten molt poc. Jugar a les categories inferiors ha deixat de ser atractiu des de l'aterratge de Meriton al Cap i Casal...
També em sembla natural la decisió de crear una direcció esportiva potent. Liderada per una persona amb experiència en la matèria, un currículum contrastat i que conega bé la casa. I que siga ell, l'encarregat de rodejar-se de professionals de plena confiança. Com ha de ser. Una intenció perfecta, de manual. Però que fins ara, no deixa de ser això, una intenció...
Al Cap i Casal donem per descomptat que en el debat sobre el substitut de Suso García Pitarch, este ha de ser sí o sí una llegenda del club. I em sembla absurd...
Suso, tampoc va atrevir-se a assenyalar al super agent. Els seus tentacles terroritzen a qualsevol: "El meu treball està mediatitzat per Peter Lim. Amb qui parle o quines persones puguen influir en ell no sé qui són. Mendes és un dels agents que més m'ha respectat en el meu treball"...
Com no són "d'este món", l'amo porta un any sense xafar Mestalla, la presidenta abandona Mestalla corrent després que el Celta li pintara la cara i desapareix per la porta de darrere de l'estadi, el portaveu -Murthy- és un home que fa dos mesos que viu a la nostra ciutat amb el mateix coneixement de clubs de futbol que jo de física quàntica i Kim Koh...doncs Kim Koh és un home molt simpàtic
En estes circumstàncies, aplegava l'annus horribilis en la història del València. El maleït 2016. Tan sols 4 victòries en Lliga a Mestalla i les 22 derrotes en 48 partits ho resumixen a la perfecció.
Molt preocupat vaig eixir ara fa una setmana de la sala de premsa de l'estadi de Mestalla. Més enllà de les formes, el fons del discurs de Lay Hoon va ser decebedor. La presidenta no aportà cap solució a la crisi actual per la qual està travessant una entitat que ella lidera. Cap ni una...
L'operació Fuori, com ja s'ha batejat a les xarxes socials, està en marxa. Tant de bo, l'italià siga la pedra angular al voltant de la qual gire el ressorgiment d'este València però reconec que, ara per ara, és una mera qüestió de fe...
Peter Lim ha aconseguit el que semblava impossible: desprestigiar, com ningú ho havia fet fins ara, a un club que d'ací a tres mesos complirà 98 anys d'història. És el preu a pagar per vendre-li la teua ànima al dimoni...
La titularitat de Munir no es discutix però, a qui asseurà el míster a la banqueta? Rodrigo serà el sacrificat o s'atrevirà amb Nani? Ja els dic que si fóra pel vestidor, l'hispà-brasiler, tot i que no fa un gol ni a l'Arc de Sant Martí, jugaria d'inici. Ell almenys no li recrimina a la resta de companys cada volta que s'equivoquen al llarg d'un partit. I, fins i tot, ha marcat una diana més que el portugués...
M'han vingut al cap les figures de Peter Lim, a Lay Hoon o al mateix Suso Garcia Pitarch i he desistit. Les seues actuacions al llarg dels últims temps m'han fet retornar al significat actual del substantiu crisi...
Era una d'eixes persones que no necessitaven protagonisme. Tot el contrari, fugia d'aquest. La seua vida girava entorn de la seua família. I per a ell, el club amb la rata penada en l'escut i tot el que l'envoltava, també era part d'eixa família...
L'entitat està entrant en un cercle viciós que em fa tremolar. Si el València no es classifica per a la Lliga de Campions va deixar d'ingressar un fixe d'entre 20 i 25 milions d'euros. Per tant, i segons les paraules de Lay Hoon, estarà 'obligat' a vendre futbolistes
I la primera pedra l'ha posada l'entrenador. Cesare Prandelli és humà i també s'equivoca, però a diferència dels últims inquilins de la banqueta de Mestalla, ho reconeix...
No havien transcorregut ni 20 minuts i ja trobàvem a faltar un '9'. Un davanter de veres. Dels de tota la vida. Un atacant que siga capaç de jugar d'esquena a la porteria, que baixe la pilota i que permeta arribar als companys de la segona línia...
Parejo és una peça imprescindible per al València. I no ho dic jo, l'asseguren els números. Estos no es discuteixen, es comproven. I les estadístiques arrepleguen que Dani ha disputat els últims quinze partits complets...
L'italià té feina al davant. Moltíssima. I el futbol no espera a ningú. El combinat blanc-i-negre ocupa llocs de descens a la Segona Divisió i l'exseleccionador transalpí debutarà a Gijón amb la imperiosa necessitat de guanyar...