Anil Kumar i la master-class

VALÈNCIA. En poques hores, València i Mallorca es voran les cares en un partit de Lliga que suposarà el primer retorn a casa de Kangin Lee. El jugador sud-coreà que va ser catalogat durant anys com la gran esperança i el futur líder dels de Mestalla. Un jugador criat a Paterna i que el passat estiu va abandonar la disciplina valencianista, després de no voler ampliar el seu contracte, regalat i sense cap percentatge a cobrar per un futur traspàs. Una gestió nefasta per part del València i un autèntic xollo per als balears.

El retorn del coreà, estàndard durant molt de temps de la pedrera valencianista, quasi ha coincidit en el temps amb unes manifestacions fetes per l'okupa que presidix el València en una master-class sobre gestió esportiva. Unes  declaracions pròpies d'un individu que, com diríem al meu poble, “té la cara forrada de baqueta”. Sense entrar a jutgar que dimonis pot ensenyar este nefast personatge als alumnes d'un màster internacional en direcció esportiva. Si comentarem el que va dir, davant els futur gestors esportius. Literalment, l'empleat de Meriton, va afirmar: “Nosotros, decidimos hace muchos años, porque no es una nueva tendencia, que necesitábamos construir una academia muy fuerte. Una academia que no tan solo aporta jugadores al primer equipo, sino que aporta jugadores a muchos otros equipos. De los 25 jugadores que tenemos en nuestro primer equipo, 12 son de la academia. Nunca va a ser el 100%, pero creo que si un 40% de nuestro primer equipo proviene de nuestra academia, es un buen objetivo. Primero, te hace más sostenible económicamente, y segundo, te da algo de identidad también” i després de dir açò es va quedar més ample que llarg.

Si no coneguerem al personatge en qüestió, tal vegada podríem creure el que el singapurès va afirmar en un acte, on també estaven presents Joey Lim, conseller i director executiu del València i Teo Swee Wei, director general de la Fundació VCF, els altres dos membres de la banda de l'esmorzar que, com en el cas de Anil Kumar Murthy, el més redó que havien vist abans d'arribar a la nostra ciutat era un meló d'Alger.    

Estes grandilocuents afirmacions, pròpies d'un personatge tan fanfarró com insensat, es cauen pel seu propi pes, si atenem a la situació viscuda pel filial valencianista en les últimes temporades, on va estar lluitant per no baixar, fins la desastrosa campanya passada en la que, com a conseqüència de la nefasta planificació esportiva perpetrada per Meriton Holding Ltd, el València-Mestalla, al subgrup tercer de la Segona Divisió B, va ser l'últim en la taula classificatòria, amb tan sols una victòria en tota la temporada regular. Sumant només 11 punts dels 42 en joc. 

Si a la lamentable situació del filial, li sumem les péssimes gestions esportives i econòmiques, fetes amb jugadors criats a Paterna com: Gonzalo Villar, Rafa Mir, Ferran Torres o el mateix Kangin Lee, podem deixar amb el cul a l'aire al “diplomàtic” asiàtic. Per cert, a este llistat s'haguera pogut afegir Hugo Guillamón, un títular a dia de hui i internacional, que va estar un temps sense contracte amb el Valencia i que, de no ser per la voluntat del xaval per seguir vinculat al club on va entrar quan era un xiquet, podria estar defensant qualsevol altra samarreta.

I mentres tant, Murthy donant lliçons.