Ara, més que mai
Ara que el València CF ha perdut el primer partit és quan toca demostrar que s´està incondicionalment al seu costat. Primer per l´equip, i després per tapar-li la boca a molts opinadors que retraten l´afición del València sense haver anat en la seua vida tres partits seguits a Mestalla.
5/12/2017 -
VALÊNCIA. Va arribar. La primera derrota del València CF va arribar i ho va fer a Getafe (un incòmode i antipàtic estadi al que alguna misteriosa querència li té Peter Lim). En eixa guerra que va muntar l'equip de Bordalás amb una absoluta inhibició de Medié Jiménez, el València CF resultà perdedor. Per inexpert (les males arts del Getafe van intimidar als de Marcelino), per falta de recursos amb la pilota en els peus, i per no llegir el partit amb la mateixa clarividència amb la qual ho va fer l'equip local. Toca fer autocrítica, corregir per a millorar i pensar ja en el Celta. I no obstant açò observe alguns tics que no m'agraden gens. I no em referisc a tics en el València CF i sí tics en una part de l'entorn.
Ara resulta que anem a cremar la Falla per una derrota en 14 partits amb l'equip segon classificat? De veres? Ara resulta que l'equip es va a caure per no sumar dos triomfs davant el primer i el vuité classificat de la lliga? Ara resulta que la ratxa de Zaza era desproporcionada perquè no haja marcat en els dos últims partits? De veritat?
No es pot evitar certa frustració davant la primera derrota perquè a ningú li agrada perdre, però la diferència entre els bons i els millors radica -entre altres factors- en com gestionar la frustració. Així que crec que toca mirar a l'interior de cadascun dels aficionats i començar a mastegar esta derrota com cal.
És per açò que crec que no hi ha millor manera d'ajudar a l'equip -perquè crec sincerament que estàs orgullós del teu equip i vols ajudar- que donar un plus el dissabte.
Cert és que enguany l'ambient a Mestalla està sent brutal, però hi ha molta gent esperant -després d'eixe fals clixé marcat des de Madrid- a dir el de "ho veieu?Ara que han perdut ja els donen l'esquena". Toca muntar una bona el dissabte i donar la primera espenta des de la graderia.
Sé que repetir les 10.000 persones rebent l'autobús en l'Avinguda de Suècia va a ser impossible. Però muntar dins de Mestalla un ambient dels grans perquè no pertoque al fet que sorgisca el més mínim indici de dubte en els futbolistes quan comence a rodar la pilota crec que ajudaria molt. Ara que ha arribat la primera derrota és quan Mestalla ha d'estar més incondicionalment al costat dels seus, i estic convençut que així va a ser.
Ara més que mai toca demostrar que la derrota va doldre, però açò no resta un àpex de l'orgull que sents per ser valencianista i per com este grup de gent li ha canviat la cara a l'equip i li ha tornat a donar llustre a eixe escut i a eixos colors. Per l'equip i per callar-li la boca a més d'un valencianóleg impostat amb coneixements construïts a força de prejudicis.
El dissabte cal estar incondicionalment. Ara, més que mai.
