Aus de pas

VALENCIA. La reacció de Joao Cancelo després de marcar el tercer gol el diumenge davant el Depor va ser el camí que ens va conduir fins al subconscient dels futbolistes. Eixe subconscient, que quan s'allunya dels discursos prefabricats dels gabinets de comunicació deixa nua la realitat. A més i en el cas de Joao Cancelo, va carregar amb la seua culpa (celebració fora de lloc) i amb la del sistema. I sistemàticament em referisc al model de negoci imposat per la propietat que ha desgastat este club fins a límits insospitats.

Cancelo precisament encarna tots els clixés possibles del model esportiu de Meriton recolzat en Mendes que odia l´aficionat al València CF, i ho odia amb motius. Perquè el valencianista de tota la vida ja sap el que va fer Mendes amb el Sporting o el Depor i el que ha fet amb els de Mestalla. Només la grandesa d´esta l'entitat ha evitat que el negoci de Gestifute es portara per davant al València CF com abans va fulminar a asturians i a gallecs. La ignorància d'un amo prepotent que pensava que per posar els diners sabia d'açò més que ningú recolzant-se en un mercader de peloteros que només mira per la seua butxaca ha sumit a una entitat quasi centenària en una asfixiant mediocritat.

El jove lateral portugués encarna "el negoci Gestifute" per excel·lència. Jove desconegut que apunta maneres i pel que es paga un preu desorbitat a fi de que esclate i en un parell d'anys ser venut per una quantitat molt major. El risc per a l'entitat que ho compra, comparat amb el possible benefici, per a l'intermediari que tutela la transacció fa que valga molt la pena. I si a més trobes un club amb un cert nom per a fer de "residencia de maduración", l'escenari ja és "meleta".

Cancelo apunta a ser una altra peça més d'este model de negoci. Com abans ho van ser Otamendi o André Gomes -els que van eixir bé- i com també ho van ser Santos, Abdennour, Enzo, Bakkali i tots els que han eixit malament. 

El futbolista -que viu en un món paral·lel per al que li abellix-, ho sap. I ho sap perquè així el convencen "Marxa a València i si fas un parell d'anys bons donaràs el bot a un equip major".

Així que amb eixa mentalitat vénen la majoria de futbolistes del València a l'actual projecte. Sabedors de que són "Aves de paso", com la cançó del mestre Joaquín Sabina. Aus de pas que no senten, que no tenen cap empatia ni respecte per l'entitat en què estan. Zero sentiments, zero autocrítica i zero implicació a l'hora de fer un pas avant o a estirar el carro quan les coses es posen lletges.

I així se li escapa a Cancelo en les disculpes davant de la companya Cristina Bea de beINSPORTS "estic ací per a ajudar al València a aconseguir el seu objectiu..." li va faltar afegir, i després m'aniré. Res de "sóc jugador del València i li dec un respecte a esta entitat a este escut i a esta samarreta". Se li va escapar i el subconscient va mostrar el que pensen molts futbolistes d'esta plantilla, que són aus de pas.

I repetisc, Cancelo és culpable de la falta de respecte i de la seua falta d'implicació. Del seu nul rendiment esta temporada i de fer la impressió de tindre el cap en un altre costat. I això Mestalla no ho perdona, per això la grada va reaccionar d'eixa manera. Va ser un poc un "tu? Precisament tu manes callar? Tu que estàs desconnectat des de fa partits? Tu que emanes desgana des de fa mesos? Tu que eres un dels exponents més clars del negoci de Mendes que amb l'anuència del propietari ens ha sumit en la més absoluta mediocritat, véns a manar-nos callar després de marcar un gol en minut 91 que només servix per a engreixar el compte d'un partit ja sentenciat?".

I eixe és el problema, que Cancelo se n'anirà este estiu sense entendre que ell ha format part d'esta mediocritat. Se n'anirà sense entendre el respecte que mereix un club de la grandesa i la història del València CF. Ni ell, ni molts altres d'esta mateixa corda. Tampoc els preocuparà. Ells són simplement "Aves de paso".

Que no dolían
Que te besaban
Que se perdían
Damas de noche
Que en asiento de atrás de un coche
No preguntaban
Si las querías
Aves de paso