Bla-Bla Land

VALENCIA. Arriba un punt en la vida, en el que dius "ja n´hi ha prou". A eixe col·lega al que li vas prestar diners i et diu sempre que et pagarà la setmana que ve. A eixa quedada en la que el mateix col·lega assegura que esta vegada sí que acudix, i després no va. A eixe/a cap tòxic/a i putrefacte/a que no et diu una sola veritat i només pretén putejar-te amb la més pelegrina de les excuses... A tot en la vida arriba un moment en què has de dir “prou”.

Fa ja molts anys (quasi 20) que cavalque en esta professió al costat de Salva Folgado. Entre altres coses perquè té una enorme capacitat per a retratar de manera concisa, directa i mordaç a persones o situacions. I fa més d'un any que va retratar a Meriton "Mériton li diu el que vosté vol escoltar".

Podria entrar en un milió de promeses incomplides: la finalització del nou estadi per al centenari, crear un equip que competisca en l'elit europea, dir que per a Lim açò no era només una empresa i assegurar dos anys més tard que ells gestionen açò com una més de les seues empreses, la promesa d'una nova secretaria tècnica -promesa que va mutant segons els dies i les situacions-, filtrar que venien quatre reforços este hivern (dos, i gràcies) , assegurar que s'anava a recuperar la cultura de club (Kempes al carrer) , dir que açò només era una crisi esportiva i institucional per un rendiment inacceptable dels jugadors (Layhoon després del "Fuori" de Prandelli), i després dir que el problema era que Prandelli havia atacat als jugadors (Murthy després del "arrivederci" de l'italià).

Moltes situacions, massa. Els xarradors asiàtics s'han quedat en un carrerò sense eixida, la tàpia del qual és la veritat que els despulla. I per a això cal acudir especialment a les declaracions del cap visible de tot açò, Peter Lim, fa tan sols sis mesos.

En aquell moment el club va muntar un viatge pagat per a determinats mitjans de comunicació i mostrar-los a casa de l'amo (no anava sa majestat a moure el cul per la canallesca vinguda de l'inframón d'allò terrenal que ells poden comprar amb diners) la grandesa i fiabilitat infinita del projecte València CF. Més enllà dels oripells del palau de sa majestat -excel·lent posada en escena-, podem (i fins crec que devem) parar-nos a analitzar les declaracions que allí va concedir l'actual propietari del club. Passe a reproduir les declaracions entrecomilladas i afegiré en parèntesis els fets reals:

-"Si estic en el València és per dos raons: una, perquè tinc el somni de crear un gran club, internacional i d'èxit, que faça a la seua afició estar orgullosa i així genere adhesió i atractiu en tot el món" (davall el seu mandat les dos pitjors temporades de la història en una lliga de tres punts. Cada any menys socis, protestes en el carrer i sense main sponsor des que es va fer càrrec de l'entitat).

-"El projecte del València és sòlid i a llarg termini, una mala temporada no ens desanima, en compte d'això ens fa més forts , ens farà treballar el doble de dur per a buscar un futur millor. Estic convençut de que hem d'aprendre dels errors comesos i seguirem avant amb èxit." (16é en la lliga. Quatre entrenadors en 21 jornades, a sis punts del descens. Un entrenador i un secretari tècnic dimitits. Un delegat ficat a entrenador, primer interí i després definitiu. Un director de l'escola de futbolistes ficat a director tècnic interí. En l'actualitat sense director tècnic i sense data ni estructura per a una nova direcció tècnica).

-"Una gran base d'aficionats forta i lleial és molt important. I això no significa deixar de costat l'aficionat valencià, que és molt molt important per al club. Tot és compatible i a més també és necessari." (l'estadi cada volta més buit. Un conseller de Meriton li diu en la cara a un penyista que no li creu quan li mostra el seu descontent).

-"Per al curs que ve treballarem en la identitat de l'equip i del club. La identitat és clau." (Mario Alberto Kempes acomiadat com a ambaixador del club) .

-"El València té el repte de recuperar el terreny perdut la passada temporada però basant-nos en decisions dels professionals i amb el suport de la nostra afició." (mes i mig més tard traspassava André Gomes i a Alcàsser al Barça. García Pitarch reconeixia la mediació de Mendes en les arribades a última hora de Garay i Mangalá després de ser sorprés reunint-se amb l'agent portugués a Madrid).

-"Ha sigut un procés accelerat d'aprenentatge, la qual cosa és una conclusió positiva que es pot traure de l'anterior temporada, sempre que servisca perquè no es torne a repetir." (com es diu en les pelis: no hi ha més preguntes, senyoria) .

Per això ja no tenen ni la més mínima credibilitat davant de ningú que puga tindre un mínim de capacitat analítica. Convertir València en la terra del "bla, bla, bla" s'ha acabat. Entenguen que no és res personal. No és que no vullga creure'ls, és que senzillament, és impossible fer-ho.